Dr. José María Baldasano
José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, Premi Nobel de la Pau com a representant del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 11 d’octubre a la primera edició del Fòrum Balear d’Economia Circular i Gestió de Residus, que es va celebrar al Palau de Congressos de Palma. La cita va aplegar reconeguts experts, tècnics i responsables institucionals per analitzar i debatre sobre els desafiaments i els objectius normatius en la gestió de residus i avançar cap a l’economia circular. L’acadèmic va formar part de la taula de debat que va portar per títol “Qüestions legals, tècniques i mediambientals en la gestió de residus, reptes i oportunitats”, i en què també van participar Pedro Poveda, soci i coordinador de Medi Ambient de la consultora especialitzada Gómez-Acebo & Pombo; Julio Berbel, catedràtic de la Universitat de Còrdova; Jaume Orfila, metge especialitzat i pèrit mèdic, i Neus Andreu, cap de departament de Residus i Economia Circular del Govern de les Illes Balears.
Baldasano va exposar la ponència “Emissió de gasos d’efecte hivernacle i contaminants atmosfèrics en els sistemes de tractament de residus municipals”, oferint detalls precisos sobre el tipus i nivell d’emissions contaminants i destacant la vital importància de captar el biogàs que es genera en la gestió de residus urbans i aprofitar-ho com a energia. Segons va exposar l’expert, l’any 2023, l’emissió deguda a la gestió de residus va ser la responsable del 5,4% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’Espanya. Els abocadors produeixen un 74% d’aquests gasos generats a la gestió de residus, el tractament d’aigües residuals un 17%, la incineració un 5% i el tractament biològic un 4%.
Els participants en aquesta cita, que tindrà continuïtat, van destacar la importància d’enfortir la cooperació interadministrativa per complir els objectius europeus i la necessitat d’incentivar la innovació tecnològica per millorar l’eficiència en la gestió de residus. Així mateix, van incidir en la necessitat de treballar amb més intensitat en la prevenció de la generació de residus i la inclusió de solucions com la valorització energètica dels residus no reciclables o la biometanització de la fracció orgànica. Van destacar la necessitat de reforçar la segregació i reciclatge de residus domèstics per facilitar-ne la gestió eficient i sostenible i van posar de manifest l’oportunitat i la conveniència de comptar amb eines i informes d’alerta primerenca, tal com estableix la legislació europea, per avançar-se en la detecció de àrees de millora i reforçar polítiques, treballant de manera eficaç en la consecució dels objectius establerts per la Unió Europea en la gestió d’aquest tipus de residus.
Baldasano va ser l’autor de l’“Informe sobre canvi climàtic” que va debatre la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya i va elaborar també l’“Informe dels Premis Rei Jaume I de Medi Ambient sobre l’Actual Canvi Climàtic”, que va signar juntament amb José Luis Rubio Delgado, president de la Comissió de Medi Ambient d’aquests premis i que va presentar davant el ple de l’Alt Consell Consultiu en R+D+i de la Presidència de la Generalitat Valenciana.
L’acadèmic va presentar així mateix l’estudi “Les zones de baixes emissions per millorar la qualitat de l’aire de les ciutats” a la trobada virtual “Barcelona, zona de baixes emissions”, celebrada pel diari “La Vanguardia”. Baldasano va estudiar a fons els efectes de la reducció d’emissions que es va produir a causa de les restriccions de mobilitat a conseqüència de la pandèmia en articles com ara “Covid-19 lockdown effects on air quality by NO2 in the cities of Barcelona and Madrid (Spain)”, on apel·lava a la implementació de noves polítiques de mobilitat urbana després de certificar una reducció d’emissions que es va situar entre el 50% i el 62% en aquestes dues ciutats durant el mes de març del 2020.
