Dr. Sebastián Sastre
Sebastián Sastre, professor de Dret Mercantil de la Universitat de Barcelona, la Universitat CEU-Abad Oliva i l’escola de negocis Esade; exmagistrat de la Sala Primera del Tribunal Suprem, exdirector dels serveis jurídics de CaixaBank i acadèmic de número electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica el seu discurs d’ingrés com a acadèmic de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, que va pronunciar el febrer passat sota el títol “La juventud y la exoneración del pasivo insatisfecho en el concurso de acreedoras de las personas físicas (El mecanismo de la segunda oportunidad)”. Com a expert en dret concursal, el recipienari va centrar la seva exposició en l’anàlisi de l’exoneració del passiu insatisfet al concurs de creditors de les persones físiques. La contestació, en nom de l’Acadèmia de Jurisprudència, va anar a càrrec del seu acadèmic honorari Ignacio Sánchez Gargallo.
A la seva exposició, Sastre va destacar el principi de responsabilitat patrimonial universal del deutor, que implica que el deutor respon amb tots els seus béns, presents i futurs, fins que se’n satisfacin les obligacions. Al llarg del temps, aquest principi ha incentivat el compliment dels deutes, però també ha portat a la insolvència i l’economia submergida. Per això la legislació ha evolucionat cap a l’exoneració de deutes per facilitar la segona oportunitat per a deutors insolvents, tant emprenedors com consumidors. Tot i això, el nou acadèmic va assenyalar que el model actual penalitza els emprenedors en incloure causes d’exclusió de l’exoneració que no sempre són justes, mentre que els consumidors poden accedir a l’exoneració amb més facilitat, fins i tot en casos de comportament irresponsable. L’autor, en aquest sentit, va criticar la llei en el seu intent de protegir el crèdit públic, impedint que els emprenedors es reintegrin al mercat, mentre que els deutors no comerciants poden abusar del sistema.
A més, Sastre va qüestionar el règim de segona oportunitat per a deutors honestos, però desafortunats, centrant-se en la insolvència de persones naturals i l’exoneració del passiu insatisfet. L’expert va analitzar els principis de responsabilitat patrimonial i la bona fe del deutor, així com l’evolució de la legislació a Espanya, i va comparar els diferents models de segona oportunitat a altres països, destacant la importància d’un marc jurídic que fomenta l’activitat empresarial i la concessió de crèdits responsables. També va assenyalar la problemàtica de la informació asimètrica en la concessió de crèdits, que afecta el cost del crèdit i el creixement econòmic. Finalment, va apuntar com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea avalua l’exclusió de l’exoneració de deutes públics, considerant que podria alterar la classificació de crèdits en donar preferència als públics i limitar l’exoneració a un màxim de 10.000 euros. Això podria afectar negativament els emprenedors, que són l’objectiu de la directiva que busca facilitar-ne la segona oportunitat.
L’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya és un organisme científic que té com a finalitat principal l’estudi i la investigació del dret, amb una dedicació especial al dret català, així com la col·laboració en la reforma de la legislació i el foment de la cultura jurídica. Amb antecedents al segle XVIII, l’Acadèmia va quedar fundada institucionalment el 6 de juny de 1840 per l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, del qual sempre ha estat un òrgan científic representatiu, i va ser restablida el 1954 com a corporació de dret públic . L’Acadèmia edita des del 1895, juntament amb el Col·legi, la “Revista Jurídica de Catalunya”, una publicació de caràcter trimestralment que va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi, màxima distinció de la Generalitat de Catalunya, l’any 2003.
