Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica diverses reflexions sobre la història i l’actualitat mexicana i internacional als articles “El odio a lo mexicano”, “Nada por qué volver a pedir perdón”, “Día de muertos: de origen hispánico y medieval”, “Estados Unidos y su elección polarizante” i “¿Por qué ganó Trump y perdió Harris?”, publicats entre els passats 12 d’octubre i 16 de novembre al diari digital El Siglo de Torreón i al portal Código Libre.
A “El odio a lo mexicano”, Sada lamenta el discurs oficial que s’ha instal·lat al seu país a bona part d’Hispanoamèrica, fomentant la llegenda negra espanyola, creada i fomentada des del món anglosaxó, i reivindicant un indigenisme parcial i distorsionat. “L’odi contra tot allò espanyol es va traduir alhora en odi cap a tot allò mexicà no només al nostre país, com s’esperava, ja que si els fills propis d’aquella gran barreja dels hispans peninsulars i els nadius americans no van ser capaços de advertir que això era en detriment de la seva població, els fills d’Anglaterra al nord del riu Bravo si ho van fer saber a través de linxaments públics tant com a mesures discriminatòries imposades des d’establiments, hotels i negocis on públicament se’ls negava entrada o servei a mexicans, espanyols i negres igual fins a la promulgació dels drets civils l’any del 1970”, explica.
Per la seva banda, a “Nada por qué volver a pedir perdón”, l’historiador incideix en aquesta lectura esbiaixada de la Conquesta, que arriba des de les dues ribes de l’Atlàntic, i recorda la visita de Joan Carles I a Mèxic el 1990, on va abordar el tema sense embuts. “Pretendre equiparar els genocidis perpetrats criminalment per les nacions saxones amb la gesta que va emancipar totes les tribus de l’Anáhuac després de 200 anys de l’esclavitud i el canibalisme mexica; fet que va imposar una pau al final de comptes, va fomentar l’agermanament des del mestissatge del millor dels dos mons i els drets indígenes consagrats a les lleis de Burgos i les lleis d’Índies, des d’Isabel la Catòlica, Carles V i Felip II, es pot entendre fins a cert punt als nostres paisans adoctrinats sota la revolució triomfant durant dècades per l’Institut Smithsonià, però resulta inconcebible i trist en un peninsular que com representant polític del seu país ha perdut tota noció d’identitat i dignitat pròpia al grau de desconèixer-se, repudiant-se a si mateix per politiqueria, des de la seva ignorància històrica”, considera.
A “Día de muertos: de origen hispánico y medieval”, l’expert aprofita la celebració del Dia de Tots Sants i el Dia dels Sants Difunts per assenyalar els orígens d’una de les celebracions més populars i significatives del seu país. “Tot i que aquesta celebració que ens uneix no ha estat exempta de ser víctima del populisme oficialista i fins i tot de noves modes estrangeres, pròpies del marxisme cultural com l’etnolatria i el fals indigenisme, al nostre país, on s’ha volgut vendre la idea de ser una festa exclusiva d’origen prehispànic, cosa que és falsa, tal com ho demostra també l’arqueòleg mexicà Víctor Joel Santos Ramírez, qui subratlla que aquestes festes neixen ni més ni menys que de l’Europa medieval i els seus rituals cristians, i per això no són resultat del sincretisme indígena i europeu”, explica.
Primer desembarcament de Cristóbal Colón a Amèrica, per l’artista Dióscoro Puebla
Les recents eleccions presidencials als Estats Units central l’article “Estados Unidos y su elección polarizante”, en què l’expert destaca el paper dels electors hispans en la victòria de Donald Trump i va apuntar com poden afectar aquests resultats les relacions entre els Estats Units i Mèxic. “La nació de les barres i les estrelles ha enfrontat ni més ni menys que una de les eleccions més polaritzants de la seva història. Una elecció tan singular en què el vot dels hispans i les dones va venir a definir el resultat a la balança al final del dia entre Donald Trump i la vicepresidenta Kamala Harris com a contendents. Mentre la candidata republicana es degodia amb els magnats de la indústria musical i hollywoodenca acusats de abús sexual, violència i pedofília, amb els quals va emprendre una campanya mediàtica proabortista multimilionària, Trump votava després de recórrer tot el país a Florida”, va iniciar la seva reflexió.
Finalment, a “¿Por qué ganó Trump y perdió Harris?”, apunta les claus de la victòria del candidat republicà a les eleccions presidencials nord-americanes. “Amb 78 anys i vuit anys després del seu primer triomf, Donald Trump tornarà a la Casa Blanca en obtenir una victòria aclaparadora pel gran impuls del 45 al 47% que aquest va rebre dels entre votants hispans (coneixedors de sobres dels perills del socialisme als seus països d’origen), entre el 42 i el 43% dels afroamericans i les dones en general, amb una empenta tan singular com no es veia des de la dècada dels 60″, va concloure.
