Dr. Ignacio Buqueras
Ignacio Buqueras, president de la Fundació Adiprope per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Mundial d’Espanya, president d’honor de la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica el discurs “El patrimoni mundial cultural, natural, i immaterial d’Espanya”, que va pronunciar al IV Congrés Nacional de la Societat Civil, que es va celebrar el 17 d’octubre passat a la seu de la Fundació Cajasol a Sevilla sota títol “L’Espanya que lidera”.
El patrimoni mundial cultural, natural i immaterial d’Espanya
Per mi és una satisfacció poder intervenir en aquest IV Congrés Nacional de la Societat Civil. He tingut l’oportunitat de fer-ho als tres anteriors. Per a mi, l’enfortiment de la societat civil sempre ha estat una de les meves prioritats. Des de la presidència de la Fundació Independent vaig promoure i organitzar destacats actes, molts dels quals es van veure reflectits a la col·lecció de “Cuadernos de Sociedad”. Recentment, la reedició per Ediciones Complutense del meu llibre “Más sociedad, menos y mejor Estado”, que té com a subtítol “Pasado, presente y futuro de la sociedad civil”, està en aquesta línia. Formo part de la directiva de l’Associació Nacional Societat Civil Ara i del Comitè Organitzador del IV Congrés Nacional, tots dos presidits per Aldo Olcese, indiscutible promotor i organitzador dels congressos nacionals de la societat civil.
Per enfortir la democràcia, sistema de govern extremadament feble i complex, és indispensable desenvolupar polítiques democràtiques que promoguin ciutadanies participatives a les àrees del poder. Només el seu exercici ensenya a ser demòcrata, i només participant és veritablement ciutadà. La democràcia és fruit d’un llarg aprenentatge. Considero que tenint en compte la molt greu i preocupant situació política i social que vivim, la societat civil ha d’unir esforços, voluntats, superar personalismes, enfortir-se per intervenir amb claredat, fent pedagogia i obrint els ulls de la ciutadania.
Efectuada la meva breu exposició sobre la importància de la societat civil i com és obvi del seu IV Congrés Nacional els informo que a París, l’any 1972, els membres de la Unesco van aprovar la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Cultural i Natural per protegir l’imparable deteriorament d’alguns dels monuments emblemàtics mundials, referents de la cultura dels pobles al llarg de la història. L’alarma del moment va ser la construcció de la presa d’Assuan, a Egipte, que amenaçava la destrucció de les poques restes de la cultura Núbia. Una crida d’atenció impactant va ser el greu incendi de la catedral de Notre-Dame el 2019, que en tots va despertar una preocupació profunda que hem de traduir en una presa de mesures previsores i una sensibilització de la població.
El 1999, a l’etapa de Federico Mayor Zaragoza com a director general de la Unesco, la protecció va cobrir el Patrimoni Mundial i Intangible de la Humanitat, que acull, protegeix, i projecta les tradicions orals, les llengües, la música, els costums, la medicina tradicional, la gastronomia… Espanya, tot i ser un dels primers països a signar, l’any 1953, la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural, fins al 1984 no vam aconseguir incloure béns a la llista oficial de la Unesco. El 2 de novembre de 1984 Espanya va aconseguir cinc primeres declaracions: la mesquita-catedral de Còrdova, l’Alhambra i el Generalife de Granada, la catedral de Burgos, el monestir i Sitio de San Lorenzo de El Escorial a Madrid, el Palau Güell, el Park Güell i Casa Milà a Barcelona, obres d’Antoni Gaudí.
Aquest any amb diferents actes commemorem el quarantè aniversari de les nostres primeres declaracions per la Unesco. Estic en contacte amb les alcaldesses i els alcaldes de les cinc ciutats, amb els presidents de les quatre comunitats autònomes corresponents, destacades organitzacions de la societat civil… També hem mantingut contactes per a la celebració d’un acte nacional amb forta projecció internacional amb la Casa Reial, la Presidència del Patrimoni Nacional, els ministres de Cultura, Educació i Turisme i la Unesco.
Actualment, Espanya és un dels líders mundials en reconeixements. Són 50 les declaracions del Patrimoni Cultural i Natural, i 22 les declaracions del Patrimoni Immaterial. Això fa un total de 72 declaracions, cosa que ens dóna una idea del patrimoni ric i variat, tant natural com cultural i immaterial d’Espanya. Tot i així, majoritàriament, els espanyols no són coneixedors de la nostra riquesa, del seu valor, de la seva importància i transcendència. Tots, des de nens, hauríem de rebre una pedagogia sobre el nostre patrimoni mundial. No hi ha comunitat autònoma que no tingui algun bé declarat. Dit això, comprendran la meva decisió de fer un pas endavant al costat de destacades persones per actuar en un sector necessitat de màxima atenció, protecció i col·laboració.
L’any 2018 vam constituir l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Mundial d’Espanya (Adiprope), que presideixo. Part fonamental del nostre patrimoni és el nostre idioma, l’espanyol, la segona llengua materna més parlada al món amb gairebé 600 milions d’hispà parlants. Assumim les conclusions de l’Homenatge Universal a l’Idioma Espanyol (2013/2017), el Comitè Executiu del qual vaig presidir. Aquest any hem celebrat el desè aniversari de la seva convocatòria i l’acte de clausura del qual va tenir lloc al Congrés dels Diputats (29/VI/2015), i del qual hem publicat un llibre important i de grans dimensions amb el títol esmentat. El mateix ho he lliurat a destacades personalitats de quatre continents, entre elles: el rei Felip VI i el papa Francesc, primer papa hispanoparlant en més de 500 anys.
L’any 2022 vam prendre l’acord de convertir l’associació a la Fundació Adiprope per a Difusió i Promoció del Patrimoni Mundial d’Espanya. Dins dels nostres objectius destaquen: fer una intensa campanya de divulgació, mitjançant la publicació de llibres i la seva projecció, l’organització d’exposicions, la realització de viatges culturals i, sobretot, la creació de cursos postgraus, la constitució d’Amics del Patrimoni Mundial, el Concurs Nacional Escolar de Dibuix i Redacció, del que aquest any celebrem la tercera convocatòria.
Fa dos anys vam crear la figura d’ambaixador/a honorari/ària del patrimoni mundial d’Espanya per distingir destacades personalitats que volen col·laborar activament en la projecció del nostre patrimoni mundial. Fins ara han rebut el títol Rafael Ansón, Plácido Domingo, Valentí Fuster, el pare Ángel García, Federico Mayor Zaragoza, Carmen Posadas, Raphael, Mario Sandoval, Pedro Sandoval, Mario Vargas Llosa, l’Acadèmia de la Diplomàcia del Regne d’Espanya i Iberia. A l’àmbit de la fundació hem constituït el Consell Assessor d’Adiprope, que presideix el nostre patró Federico Mayor Zaragoza, que va ser un excel·lent director general de la Unesco (1987/1999), i que ha escrit el pròleg del llibre.
Vull concloure aquesta presentació en la seguretat que la nostra feina està al servei del nostre patrimoni mundial, Espanya i els espanyols. Tots els espanyols n’hem d’estar orgullosos, i manifestar-ho. No vull acabar sense agrair a les institucions, fundacions, empreses, professionals i persones que ens estan ajudant a tirar endavant aquest atractiu, intens i necessari treball. Hem de conjuminar esforços.
