Francisco Fonseca, doctor en Dret, ha ingressat com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne cerimònia que s’ha celebrat aquest dijous, 3 d’octubre, a l’Oficina del Parlament Europeu a Madrid. L’acte s’ha pogut seguir tant de manera presencial com en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar. El recipienari ha llegit el discurs d’ingrés “El Estado de derecho en la Unión Europea: de un valor político a su dimensión financiera”, on analitza les conseqüències econòmiques a les quals avui dia es limita el cost d’atemptar contra el respecte a les regles democràtiques per part dels estats membres de l’espai europeu. Li ha respost en nom de la Reial Corporació l’acadèmic de número i vicepresident de la Junta de Govern Aldo Olcese.
El nou acadèmic ha exposat la sinuosa història de la construcció política de la Unió Europea i d’un corpus jurídic propi, que ha topat amb la necessitat d’intervenir davant de governs dels seus propis socis que han atemptat, d’una manera o altra, contra el seu propi Estat de dret i, per tant, contra el de la mateixa Unió. “La Unió Europea ha decidit abordar els atacs a l’Estat de dret des de l’angle de les seves conseqüències financeres. S’atribueix a Napoleó l’expressió ‘l’economia és el nervi de la guerra’. I s’hi centren les mesures més potents que s’han fet” fins ara des de la Unió per defensar-se dels atacs a l’Estat de dret. En aquest sentit, l’adopció de l’anomenat mecanisme de condicionalitat pressupostària el desembre del 2020 ha suposat un abans i un després quant a les capacitats d’acció de la Unió per sancionar les violacions nacionals a l’Estat de dret amb un procediment detallat i molt atractiu per a l’estat infractor”, ha assenyalat l’expert.
Per al nou acadèmic, si bé aquest mecanisme estava concebut com a garantia dels interessos financers de la Unió i no com a protecció de l’Estat de dret, ha obert la via per sancionar estats en què la independència del funcionament de la justícia, la no-existència de mecanismes adequats per fer front a la corrupció o una inadequada separació entre els poders i les competències no garanteixen ni la seguretat jurídica ni l’adequada utilització dels fons financers de la Unió. Es tracta d’un mecanisme que es va fer servir per primera vegada el desembre del 2022 davant d’Hongria i sobre el qual ara s’articulen mesures d’avaluació i control rigoroses.
El recipienari ha acabat la seva intervenció citant l’estudi que els juristes Friedrich Erlbacher i Katarzyna Herrmann van publicar recentment a l’obra col·lectiva “70 años de Derecho de la Unión Europea” publicada per l’Oficina de Publicacions de la Unió Europea amb el títol “Valores fundamentales de la Unión Europea: de los principios a las obligaciones jurídicas”: “Els valors de la Unió Europea són els principis estructuradors que tots els actors a la Unió s’esforcen per assolir tractant de dissenyar polítiques coherents i amb visió de futur. Aquests valors importen perquè orienten l’acció per promoure i reforçar aquest model de governança en un context geopolític caracteritzat per l’adversitat, la multipolaritat i l’afebliment general de la concepció liberal de la societat”.
“Cal una arma d’última instància allà on ni el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ni la condicionalitat pressupostària, ni el Mecanisme de l’Estat de Dret de què disposa la Unió poden arribar si fallen totes les fases preventives, d’avaluació i de recomanació. I això no és una exigència maximalista, és una exigència per evitar la involució del procés d’integració política europeu desafiat com mai fins ara tant internament com externament”, ha conclòs el nou acadèmic.
Fonseca és professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Valladolid, on també exerceix com a director del seu Institut d’Estudis Europeus, i professor de Dret Europeu a la Universitat CEU-San Pablo, investigador de l’Institut d’Estudis Europeus de la Universitat Lliure de Brussel·les i president del Moviment Europeu a Castella i Lleó. Ha exercit com a funcionari en destacades institucions europees i ha dirigit la Representació de la Comissió Europea a Espanya. Les seves línies de recerca acadèmica són el dret institucional de la Unió Europea, les qüestions financeres en l’àmbit internacional i europeu i l’Espai Europeu de Llibertat, Seguretat i Justícia.
