Dr. Luis Pons
Luis Pons, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), recupera l’espectacle ornitològic que es dóna al Delta de l’Ebre amb la fotogaleria “El anillamiento de flamencos, en imágenes”, que va publicar el passat 16 de juliol a la secció “Las fotos de los lectores” de l’edició digital del diari “La Vanguardia” i que dóna continuïtat a la fotogaleria “Multitudinario vuelo de los flamencos del Ebro”, publicada un mes abans. Les instantànies de l’acadèmic i fotògraf apassionat han esdevingut un referent d’aquest espai i ja l’han portat a merèixer el reconeixement a la millor foto del mes. Són especialment reconegudes les seves sèries fotogràfiques sobre la lluna, com la fotogaleria “La visita diaria de la luna”, a la que se sumen “La luna creciente levita entre nubes de viento”, “Descubre el lenguaje de la luna” o “La luna nueva luce como nunca en Barcelona”.
“Més de 200 voluntaris han participat a l’últim anellament de 400 cries de flamenc al Parc Natural del Delta de l’Ebre per poder identificar cada exemplar i conèixer els seus moviments, segons el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya. L’anellament, que l’any passat no es va poder fer, està coordinat internacionalment per Greater Flamingo Network i dóna suport a diferents estudis científics per a la conservació d’aquesta espècie. En aquesta edició, he captat aquesta sèrie de fotografies”, explica el mateix autor a l’article que acompanya aquesta colorida fotogaleria.
Pons detalla que als 13 anys que compleix aquesta acció s’han anellat uns 4.770 flamencs nascuts al Delta de l’Ebre, dels quals se n’han obtingut 27.075 observacions des de l’estuari del Sena fins al Senegal i des de Portugal fins a Israel. El 2024 s’han reproduït 3.027 parelles de flamencs a la zona, segons el darrer recompte realitzat pel parc, i s’han comptabilitzat 1.830 cries, 0,6 per parella, una xifra superior a 0,52 de mitjana d’anys anteriors. El flamenc és una de les espècies més emblemàtiques del Parc Natural del Delta de l’Ebre. De fet, és l’únic lloc de Catalunya on es reprodueix i un dels pocs punts de la Mediterrània on cria de manera regular.
L’acadèmic és un dels fotògrafs habituals en aquesta secció, on ha publicat diverses sèries fotogràfiques, de diverses temàtiques, però sempre ubicades a algun escenari barceloní, que han tingut una gran acollida entre els lectors del diari. Entre les seves darreres galeries destaquen, més enllà de les dedicades a la lluna, “El Chupa Chups de la torre de Collserola”, “Las imágenes de la verbena de Sant Joan”, “¿Cómo se vieron los fuegos artificiales de Año Nuevo en Barcelona?”, “Guía para identificar las aves de Diagonal Mar”, “Cuando la luna crece junto a la Torre Glòries”, “El universo creativo de Frida Kahlo, en monocromía y en color”, “¿Resurgen los carteristas en Barcelona?” o “Las libélulas vuelven a Barcelona”.
Luis Pons va descobrir la fotografia a la dècada dels anys 80 del segle passat, portat tant pel seu interès pel procés químic que suposava la revelació dels negatius en la fotografia de paper com per la seva proximitat amb les seccions de fotografia dels diaris “El País” i “Avui”, on va treballar com a directiu, com explicava als acadèmics que al llarg d’aquests darrers anys han seguit de prop la seva feina. D’aquí va fer el salt a la fotografia digital.
