Dr. José Ramón Calvo
José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va obrir el passat 15 de gener un nou Cicle Telemàtic de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, de la qual és acadèmic numerari. Les sessions van portar com a títol genèric “Consecuencias del calentamiento global antropogénico” i Calvo va impartir la dedicada a les “Consecuencias en la salud humana”. Aquest fòrum va ser una reflexió acadèmica oberta que es va celebrar entre aquell dia 15 i el 19 de gener, en què també van participar Abelardo Bethencourt, catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic numerari de l’Acadèmia de Lanzarote; Roque Calero, catedràtic d’Enginyeria Mecànica de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària i també acadèmic de número de l’Acadèmia de Lanzarote; Tony Gallardo, expert en gestió d’espais naturals i reserves de la biosfera i també acadèmic numerari d’aquesta mateixa corporació, i Francisco González de Posada, catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid, acadèmic d’honor de la RAED i president de l’Acadèmia de Lanzarote.
L’expert va iniciar la seva argumentació partint de les conclusions que, l’any 2015, va realitzar la Comissió de Salut i Canvi Climàtic de la prestigiosa revista científica “The Lancet”, que ja assenyalava fa gairebé una dècada que la salut és i serà afectada pels canvis de clima a través d’impactes directes com onades de calor, sequeres, tempestes fortes i augment del nivell del mar, i impactes indirectes com a malalties de les vies respiratòries i les transmeses per vectors, inseguretat alimentària i de l’aigua, desnutrició i desplaçaments forçats. Alhora, va recordar que l’Organització Mundial de la Salut ha advertit que la salut de milions de persones es podria veure amenaçada per l’augment de malalties com el paludisme, la desnutrició i altres transmeses per l’aigua. “En la majoria dels estudis científics es projecten els efectes que el canvi climàtic tindrà sobre la salut de la població. Ja al setembre del 2013 el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic, al seu cinquè Informe d’Avaluació (WGI-AR5), que descriu i sintetitza i coneixement sobre els aspectes científics físics del sistema climàtic i el canvi climàtic, confirmava que l’escalfament del sistema climàtic és inequívoc i que la influència humana és el factor dominant d’aquest canvi”, va explicar el ponent.
Per a Calvo, el canvi climàtic no es pot considerar un fenomen exclusivament ambiental, sinó que cal contemplar també les profundes conseqüències econòmiques i socials que comporta i, en especial, la seva influència sobre la salut pública. “La comunitat internacional no ha estat aliena a aquest tema i ja el 2008, a l’Assemblea de l’Organització Mundial de la Salut, 193 països van assumir la urgència de desenvolupar mesures en salut integrades als plans d’adaptació al canvi climàtic, reconeixent així el seu impacte en la salut pública. Nombrosos determinants mediambientals i socials de la salut es veuran afectats pel canvi climàtic. És un repte significatiu per a l’acció en salut pública. Els models que resumeixen els impactes en la salut dels individus situen els canvis climàtics regionals, els esdeveniments extrems i les onades de calor, les precipitacions i les temperatures, com a factors que influiran en els agroecosistemes, en la demografia i socioeconomia, a les vies de contaminació biològica i en la dinàmica de transmissió de malalties”, va afegir.
L’acadèmic va citar com a malalties el creixement de les quals està directament amb el canvi climàtic el dengue, el paludisme o malària, el còlera, la diarrea per salmonel·les i altres microorganismes entèrics, la desnutrició, l’estrès tèrmic, la hipotèrmia, l’asma, el tracoma (infecció ocular que causa ceguesa), les malalties cardíaques i respiratòries, diverses infeccions a la pell, el sistema digestiu i l’aparell respiratori, el càncer de pell i les cataractes. “El canvi climàtic afecta la disponibilitat i la qualitat dels aliments, que agreuja les crisis alimentàries i nutricionals i fomenta la propagació de malalties transmeses per l’aigua i per vectors. Els extrems tèrmics contribueixen directament a les defuncions per malalties cardiovasculars i neurodegeneratives, entre d’altres”, va exposar.
El president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED va insistir que el canvi climàtic no és només un problema per a les generacions futures, recordant que analitzant només uns quants indicadors de salut es preveu que entre el 2030 i el 2050 el canvi climàtic causi unes 250.000 morts addicionals cada any només a conseqüència de la desnutrició, el paludisme, la diarrea i l’estrès tèrmic, de les quals 38.000 per exposició de gent gran a la calor, 48.000 per diarrea, 60.000 per paludisme i 95.000 per desnutrició infantil. Segons el darrer informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic, 3.600 milions de persones ja viuen en zones molt vulnerables al canvi climàtic. “Durant l’última dècada, la taxa de mortalitat deguda a fenòmens meteorològics extrems a les regions vulnerables va ser 15 vegades més gran que a les regions menys vulnerables”, va concloure.
