La conquesta social de l’envelliment

Dr. Ignacio Buqueras

Ignacio Buqueras, president de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol, president d’honor de la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Vellesa activa”, escrit amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran. L’acadèmic és autor del llibre “Vejez activa. Experiencia y saber al servicio de la sociedad” (Almuzara), que compta amb destacats testimonis de gent gran que presten el seu coneixement i experiència a les generacions més joves en àmbits tan diversos com l’empresa, la recerca, la política, les arts o els serveis a les persones.

Vellesa activa

Fa un any, tal dia com avui, Dia Internacional de la Gent Gran, finalitzava el llibre “Vejez activa”, que té com a subtítol “Experiencia y saber al servicio de la sociedad”, que va publicar Almuzara i del qual sóc promotor, coordinador i coautor. Les meves últimes paraules eren: “Hem de treballar, amb entrega, entusiasme, i eficàcia per una societat més humana, més convivencial, i més solidària, una societat per a totes les edats, en què cadascun de nosaltres tenim una important responsabilitat, que hem de assumir i exercir, cosa que sens dubte ens donarà la satisfacció del deure complert, aportant la nostra col·laboració a un món millor”.

Dades

Unes poques, però importants dades de l’Institut Nacional d’Estadística ens permeten reflexionar sobre la importància creixent del sector de la gent gran. El 2020, el 21% de la població espanyola tenia seixanta-cinc anys o més. El 2001 era el 16%. Les persones de més de 80 anys el 2001 era el 3,4%, i el 2020 era gairebé el 6%. Actualment, els més grans de vuitanta anys som gairebé tres milions; i el 2050 gairebé 16 milions. El nombre de centenaris entre nosaltres és de 17.000, i el 2050 seran al voltant de 100.000. Pel que fa a altres països europeus, la nostra situació és intermèdia. La proporció de persones de seixanta-cinc anys en relació amb la població total a Itàlia és del 23%; a Grècia, Finlàndia, Portugal, Alemanya i Bulgària és del 22%. Després, està situada Espanya amb el 21%.

Reflexions

L’ésser humà és essencialment un ésser social. Satisfetes les seves necessitats fisiològiques i de seguretat per al manteniment vital normal, entre les seves prioritats hi ha la relació social, de reconeixement i de realització personal. Col·laborar perquè les persones grans aconsegueixin una qualitat de vida raonable és un dels meus objectius prioritaris. Per això, cal lluitar perquè les condicions econòmiques, socials, polítiques i ambientals, juntament amb la salut física, l’estat psicològic i la convivència entre les persones siguin òptims. Això ho hem d’aconseguir en una societat, com la que actualment vivim, de canvis ràpids, impredictibles, i que moltes vegades suposen un canvi radical respecte al present. Hem de ser conscients que majoritàriament ha canviat el model d’envellir. Som als inicis d’un canvi en profunditat. Cada dia en un nombre més gran de persones, l’edat cronològica que es reflecteix al nostre DNI no es correspon amb l’actitud mental oberta, positiva, innovadora, dinàmica i compromesa amb la vida i la societat de molts grans. Desitgen que la seva veu sigui escoltada, valorada, respectada, tinguda en compte… sense paternalismes ni estigmes. Hem de promoure el diàleg, una ciutadania activa, la cooperació entre les generacions. Lluitar contra la marginació dels sèniors, la invisibilització de les seves aportacions a la societat, la imatge que alguns volen projectar de la gent gran com a apàtics, pacients, de baixa productivitat, com un llast econòmic per a la societat.

La nova cultura de l’envelliment

Hem de construir una nova cultura de l’envelliment, partint de la base que envellir és un procés individual que necessita:

• Major valoració social com a reconeixement de la dignitat del gran.
• Recursos comunitaris suficients per obtenir cures qualificades als seus domicilis, centres residencials i altres alternatives.

El nostre objectiu hauria de ser poder envellir com hem viscut, millorant, si és possible, els nostres hàbits, la nostra relació familiar, els nostres contactes, la nostra relació amb el món associatiu, especialment solidari. Actualment, la jubilació obre una esperança de vida de 30 a 40 anys. Això permet unes expectatives de singular importància i transcendència. És per això que cal preparar-se per a la jubilació evitant el risc de la solitud. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir l’envelliment actiu com “el procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat per millorar la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen”. Per prevenir i endarrerir l’aparició de la dependència i la solitud, aconsella:

1. Estils de vida saludables: adopció de rutines i ritmes de prevenció de la salut i foment del benestar.
2. Autoeficàcia, creença en les capacitats pròpies per organitzar i efectuar projectes i actuacions.
3. Aprenentatge al llarg de tota la vida: foment del funcionament cognitiu a la vellesa.
4. Compromís amb la vida: relacions personals satisfactòries i realització d’activitats i projectes que aportin contribucions positives.
5. Participació i dinamització de les persones grans en accions de voluntariat amb els seus semblants.

La salut, tenir bona salut a la nostra vida sempre és un tema important, que qualificaria de prioritari. L’envelliment està associat a una mitjana de dues o tres malalties cròniques o comorbiditats, entre les quals hipertensió, diabetis i colesterol elevat. És important recolzar la investigació a la geriatria. El que ha de quedar clar és que la vellesa no és cap malaltia. Hem de destacar i tenir com a referents aquelles persones grans que viuen amb optimisme, entusiasme i alegria aquesta important etapa de la seva vida. Jo estic entre elles.

L’envelliment, conquesta social

L’envelliment és el resultat d’una conquesta social molt important. A les nostres mans hi ha cuidar-la, projectar-la i fer-la sostenible. Hem de distingir entre tres edats: la cronològica, la del DNI; la biològica, que la marca l’estat de salut, vitalitat i conservació; i la psicològica, que està en funció de l’estat mental i anímic de les persones, les il·lusions i els desitjos. Aquesta última té molta relació amb com un és vist pels altres. Ens hem d’enfrontar i eradicar l’edatisme, els prejudicis no reals que discriminen la gent gran en àrees com el consum, els usuaris de serveis, els clients d’un banc, metge, notaria… No podem malbaratar el talent, la saviesa, l’experiència que aporten la gent gran i que poden enriquir la nostra societat.

Vellesa activa

La vellesa activa suposa un avenç qualitatiu destacat en el reconeixement dels drets humans de les persones grans i en els principis de les Nacions Unides d’independència, participació, dignitat, assistència i realització dels propis desitjos. Suposa un avenç qualitatiu de singular importància. La substitució d’una planificació estratègica basada en les necessitats, que és tema prioritari per a molts, però que considera els subjectes passius més grans, per un altre plantejament que reconeix els drets de la gent gran a la igualtat d’oportunitats i de tracte en totes les àrees vida durant l’envelliment.

Estem vivint des de fa més d’un any a la Dècada de l’Envelliment Saludable 2021-2030, declarada per l’Organització Mundial de la Salut. Els estats membres de l’OMS adquireixen el compromís de col·laborar per millorar la vida de la gent gran. L’OMS ha defensat l’envelliment saludable.

Espero i desitjo, de tot cor, que aquest article escrit amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran pugui col·laborar eficaçment que els grans visquin dia a dia una vida més plena, satisfactòria i feliç, i col·laborin activament perquè la societat i els seus representants assumeixin les seves responsabilitats en relació amb un sector cada dia més important per a la nostra societat i el futur.