Dr. Jordi Martí
Jordi Martí, professor d’Economia i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, director del Màster en Verificació d’Informació no Financera del mateix centre i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va pronunciar el passat 14 de juliol la conferència “Inteligencia artificial y entorno natural” dins del marc d’una sessió de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, després de ser nomenat acadèmic corresponent a Catalunya d’aquesta institució. La ponència va completar el discurs d’ingrés, que va llegir només un dia abans i portava per títol “La inteligencia artificial y la estupidez natural”. L’acte acadèmic es va celebrar a l’Hotel Lancelot Playa d’Arrecife sota la presidència de Francisco González de Posada, acadèmic d’honor de la RAED i president de l’Acadèmia de Lanzarote.
Martí va introduir els presents en la relació que s’establirà entre la intel·ligència artificial, actualment en plena efervescència, i la gestió del medi ambient, fonamental per contenir la crisi climàtica. El nou acadèmic va iniciar la seva intervenció recordant els treballs que Isaac Asimov va començar a desenvolupar fa més de 80 anys sobre robòtica. De les obres d’aquest científic se’n destaca especialment la capacitat de divulgació, però sense oblidar la seva enorme capacitat de reflexió sobre l’home com a ésser social. “Dels escrits d’Asimov cal recordar sempre que va formular les lleis de la robòtica, que amb l’entorn de la intel·ligència artificial són més necessàries que mai. S’estructuren en tres grans proposicions: un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui malament; un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei, i un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri conflicte amb la primera o la segona llei”, va recordar.
“Si la intel·ligència artifical es col·loca sobre una màquina amb aspecte humanoide o animaloide, tindrem un robot. És important determinar aquestes dues realitats, la part mecànica i la part de programació informàtica. La intel·ligència artificial es desenvolupa, ara com ara, mitjançant llenguatges informàtics capaços de tractar problemes estocàstics. Les màquines sobre les quals s’incorpori seran les que ens recordaran les imatges que en època d’Asimov eren ciència ficció. Aquests programes i aquestes màquines han de respectar les lleis de la robòtica i això suposa que han de saber actuar amb l’entorn natural. A l’ésser humà se’l fa malbé no només amb un atac directe al seu cos, també mitjançant atacs indirectes a través de danyar l’entorn mediambiental”, va afegir el ponent.
Martí va establir clarament com la responsabilitat dels individus, de les societats mercantils i de les administracions públiques cada cop es contempla més enllà de la seva pròpia composició interna. “Tots els humans hem anat obtenint any rere any més consciència de la nostra obligació de mantenir i protegir l’entorn natural. Des dels primers intents de l’Organització de les Nacions Unides per aconseguir que els estats tinguessin en compte que els recursos naturals eren limitats a finals dels anys 60 del segle XX, fins a la definició de creixement sostenible a l’Informe Bruntland el 1986 van passar grans científics que no van tenir el reconeixement que mereixien”, va assenyalar el ponent.
L’acadèmic va recordar l’informe que el 1970 Donella Meadows va presentar al Club de Roma sobre els límits del creixement. Un estudi fonamentat sobre la programació matemàtica utilitzant un dels primers ordinadors que l’Institut de Tecnologia de Massachusetts havia aconseguit. “Tot i així, hem hagut d’esperar 50 anys perquè totes les societats mercantils i les administracions entenguin que no només s’han de dedicar a maximitzar el benefici dels seus membres, també s’han de preocupar pels seus semblants”, va concloure Martí.
