Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “El milenarismo lacunciano y la teología de la liberación”, que es va publicar a l’“Anuario de Historia de la Iglesia”, número 11, corresponent a l’any 2002. En aquest estudi, l’expert aborda la teologia del mil·lenarisme exposada per Manuel Lacunza, un sacerdot jesuïta xilè del segle XVIII, considerat impulsor “avant-la-lettre” de la teologia de l’alliberament. La interpretació de Lacunza del “Llibre d’Apocalipsi” de sant Joan i les profecies de Daniel el va portar a creure en un regnat de mil anys de Crist a la terra després de la seva segona vinguda. L’article explora les influències teològiques de Lacunza i el context històric en què va escriure.
Saranyana introdueix les tesis de Lacunza sobre el mil·lenarisme i el consens dels pares de l’Església. Lacunza creia en una forma mitigada de mil·lenarisme, que no va ser acceptada per la majoria dels pares de l’Església després del segle IV. Va argumentar que aquest consens no era un indicador fiable de la veritat i que la interpretació de les Escriptures s’hauria de basar en el sentit literal. L’article també aborda la relació entre les Escriptures i la tradició a l’Església i el paper de l’Esperit Sant a la transmissió de la Revelació. L’autor critica la postura de Lacunza, que va enfrontar els pares prenicens amb els postnicens en una dialèctica irreconciliable, en lloc de considerar la possibilitat del desenvolupament dogmàtic sota l’acció de l’Esperit Sant.
Als anys de Lacunza, i durant molt de temps encara, fins poc abans del Concili Vaticà II, es va discutir sobre els continguts de l’Escriptura i la tradició de l’Església en els termes següents: o bé unes veritats estan revelades en una i no en l’altra; o són a totes dues independentment o complementàriament. Ara sabem, després de la constitució Dei Verbum del Vaticà II i per les explicacions del Catecisme de l’Església Catòlica, que l’Escriptura i la gran tradició de l’Església té una font comuna, que és la Revelació, la plenitud de la qual és en Crist, i que totes dues constitueixen dues formes diferents de transmissió”, explica Saranyana.
L’autor conclou que la veneració pels testimonis més propers a les fonts originals de la Revelació ha de ser compatible amb la creença que l’acció de l’Esperit Sant porta a una percepció més profunda de la mateixa Revelació. Tot i que de forma tangencial, l’article apunta la teologia del mil·lenarisme de Lacunza i la seva relació amb la teologia de l’alliberament, que va reprendre la idea d’un regne terrestre de Déu com a consumació de la justícia social al món.
Nascut a Barcelona el 1941, Saranyana va ser ordenat sacerdot el 1968. És doctor en Teologia per la Universitat de Navarra i doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca. Va ser investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i professor d’Història de la Teologia a la Universitat de Navarra, on va fundar i dirigir l’Anuario de Historia de la Iglesia. Ha dirigit 69 tesis doctorals i és autor d’una trentena de llibres, a més de dirigir 14 volums col·lectius, i ha publicat més de 400 treballs de recerca a revistes científiques i obres col·lectives.
