Dr. Pedro Nueno
Pedro Nueno, professor de l’escola de negocis IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa (Ceibs) i acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Socials de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), anima les empreses i els inversors espanyols a embarcar-se en aventures més enllà de les seves fronteres i a apostar per un nou model social fonamentat en la responsabilitat i la iniciativa pròpia en els articles “Internacionalitzant-se”, “Dissenyant”, “Jubilant” i “Aprofitant”, que ha anat publicant al diari “La Vanguardia” entre els passats 23 de març i 14 de maig.
A “Internacionalitzant-se”, l’acadèmic reflexiona sobre la necessària recerca de nous mercats per part de les empreses espanyoles, posant com a exemple Ferrovial malgrat les crítiques rebudes pel seu recent canvi de seu social als Països Baixos. “Rafael del Pino ha desenvolupat bé Ferrovial prenent decisions importants en l’àmbit internacional. Per ser un líder global cap al futur cal tenir una bona presència a Europa, als Estats Units, a la Xina, però també és important Europa de l’Est, Llatinoamèrica, Àfrica, Índia i Orient Mitjà. El dels Estats Units és un gran mercat i amb gran prestigi. És difícil ser una empresa internacional rellevant sense ser als Estats Units, però no és una cosa molt fàcil i n’hi ha que s’autoenganyen i eviten abordar el mercat americà. Del Pino ha buscat un camí més fàcil fent el desplegament internacional des d’Holanda sense que això impliqui que deixi de tenir empleats i directius a Espanya, Països Baixos és un país obert, internacional, ben connectat, amb gent molt preparada i pot ser una bona base pel desplegament internacional”, considera.
A “Dissenyant”, per la seva banda, Nueno aborda la seva relació amb el reconegut arquitecte català Josep Lluís Sert quan va començar a estudiar el seu doctorat a la Universitat de Harvard i de quina manera la seva trajectòria professional el va motivar i va aconseguir impulsar la seva. “Després d’uns mesos vivint com vam poder, vam aconseguir un apartament en un conjunt d’edificis que Harvard tenia per llogar els seus alumnes. Els edificis eren molt especials i la zona arquitectònica del meu cervell em va portar a esbrinar qui havia dissenyat aquell conjunt d’edificis anomenava Peabody Terrace, vaig descobrir que era un arquitecte català que es deia Sert i que havia estat el director de l’escola d’arquitectura de Harvard. No sé com ho vaig aconseguir, però vaig poder assistir a algunes conferències de Sert. Per mi, veure que un arquitecte de Barcelona era el més famós a Boston va ser un estímul motivador increïble”, rememora.
A “Jubilant”, el president de la Secció de Ciències Socials de la RAED aborda el problema que afronten els sistemes públics de pensions, especialment a França, on la prolongació de l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys ha suposat un greu conflicte social. “Hem d’evitar autoenganyar-nos. Assegurar-nos que tenim algun pla de jubilació. Estalviar tot el que puguem. Veure en què podríem treballar després de la jubilació. Pels que puguin diversificar, alguns estalvis, un pla de pensions, algun pis llogable, pot ser la millor solució. Un desesperat Emmanuel Macron vol endarrerir dos anys ledat de jubilació i les destrosses per protestar hauran consumit una quantitat de diners enormes. Què passarà quan no hi hagi forma de pagar les pensions? Una raó més per anar a viure als Estats Units i muntar-s’hi un pla de pensions”, reflexiona.
Finalment, a “Aprofitant”, el professor d’IESE considera que la Xina i l’Àfrica són una bona oportunitat per als inversors que les empreses i els professionals espanyoles no haurien de desaprofitar. “La conclusió és que hem de ser bons amics de la Xina. Jo tinc col·legues internacionals que s’hi van traslladar a viure i estan molt satisfets i també conec molts joves que van venir a fer un programa màster a Ceibs, l’escola que hi vaig fundar, i a l’escola acabar es van quedar a la Xina amb la idea de treballar-hi un any però els van anar sortint oportunitats i allà hi són. Quan als anys setanta i vuitanta els espanyols ens vam llançar a Llatinoamèrica va ser una cosa semblant, gens fàcil, però a molts els va anar molt bé. La Xina és una altra oportunitat, i ens queda l’Àfrica. A veure si les aprofitem”, conclou.
