Miquel Ventura
Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors, destaca com els darrers informes d’activitat del projecte Silmar, corresponents a les observacions realitzades i dades recollides al llarg de l’any 2022, són de vital importància a l’hora de ressaltar la presència de microplàstics contaminants a la sorra i a la columna d’aigua, tant a l’estació de la Mar Bella de Barcelona com a la de la Cima de Castell-Platja d’Aro, les dues que Silmar té instal·lades al litoral català. Els dos documents alerten del destacat impacte d’aquesta contaminació en la qualitat del medi marí i la seva biodiversitat, cosa que alhora influeix en el producte pesquer i en la cadena alimentària fins a arribar a l’ésser humà, consumidor final.
La Cimera de Clima COP15 sobre biodiversitat celebrada a la ciutat de Montreal el desembre del 2022 va concloure amb l’aprovació del Marc Mundial de la Diversitat Biològica, que es concep com el pla mundial més ambiciós mai constituït per tal de, entre d’altres objectius, restaurar almenys el 30% dels ecosistemes d’aigua dolça, marins i terrestres degradats, amb una atenció especial als ecosistemes prioritaris. El pla també preveu reduir a la meitat la taxa d’introducció d’altres espècies invasores i a la meitat els nutrients i els contaminants perjudicials per a la diversitat biològica, així com l’objectiu més ambiciós: eliminar l’abocament de residus plàstics.
Mitjançant l’inventari d’espècies i bioindicadors que porta a terme l’equip Silmar sota el lideratge de Ventura, s’ha pogut conèixer quines són les espècies marines més sensibles a la contaminació, com ara les esponges marines, idònies per detectar substàncies nocives com el cadmi, el mercuri, el coure, el seleni o el zinc. Tot això permet la detecció primerenca de focus de contaminants que poden posar en perill les comunitats marines i la salut humana.
Així mateix, els estudis realitzats a les dues estacions Silmar també han posat de manifest els efectes contaminants de les activitats nàutiques, des de l’acústica a la química pels gasos de combustió. Cal tenir present també la generació de residus orgànics, el consum de recursos naturals i la generació de plàstics i altres residus. D’altra banda, una mala gestió d’aigües i fangs de llast poden contaminar les nostres aigües costaneres amb espècies marines, foranes i patògens d’altres mars que poden desestabilitzar completament l’ecosistema litoral del qual depenem.
“Abordar la contaminació marina costanera requereix accions de prevenció que cal implementar a nivell individual i col·lectiu com reduir l’ús de plàstics d’un sol ús, millorar la gestió dels residus, promoure pràctiques pesqueres sostenibles i evitar la contaminació de l’aigua, cosa que, com els informes apunten, requereix inversió en infraestructures, educació i valors. En aquest sentit, és fonamental que l’Administració, la societat i les empreses locals treballin conjuntament per desenvolupar polítiques i programes que fomentin la protecció i conservació activa de l’ecosistema marí”, conclou expert.
Informe Silmar.doc 2022 de l’Estació Silmar de la Cima
Informe Silmar.doc 2022 de l’Estació Silmar de la Mar Bella
Pàgina del projecte Silmar
