Dr. Francisco González de Posada (esquerra)
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta a la comunitat acadèmica l’article “Iglesia y mundo en los entornos de las fechas significativas de san Isidro labrador: 1079, 1172, 1622”, elaborat amb motiu del quart centenari de la canonització del patró dels homes i dones del camp. Un estudi que incideix en la crida que, des de ja fa anys, realitza el papa Francesc a la pau mundial en matèria religiosa, apel·lant a l’exprés desig de Jesús sobre la conducta social esperada dels seus deixebles: la unitat. Així ho ha demostrat el mateix pontífex amb la seva aproximació al món musulmà, tant al sunnita com al xiïta, i amb les seves trobades amb Bartomeu I, patriarca ortodox de Constantinoble, i Kiril, patriarca de Moscou, a l’Havana.
A l’article, González de Posada fa una breu exposició cronològica de la vida de sant Isidre i dels esdeveniments històrics religiosos d’aquella època, la Baixa Edat Mitjana, amb la intenció d’invitar a la reflexió i seguir així el fil esperançador del papa actual. Sant Isidre va néixer en un període marcat per la caiguda del califat amb l’estructuració dels regnes de taifes i la invasió almoràvit que va establir, de fet, una mena de nou imperi musulmà, l’imperi almoràvit sobre el territori de la llavors molt dividida Al-Àndalus. Alhora, tenia lloc un singular procés d’europeïtzació dels regnes cristians de la península Ibèrica que portaria a la instauració del Camí de Sant Jaume.
Nascut al Mayrit (Madrid) musulmà, Sant Isidre va ser un pagès mossàrab que va estar possiblement al servei de la família Vargas i d’altres senyors terratinents com Francisco Vera. El seu treball com a jornaler més esmentat pels biògrafs és a càrrec de Juan de Vargas, principalment a l’àrea de Madrid i rodalies. Es coneixen alguns detalls de la seva vida per les lloances que indica un còdex trobat a l’Església de Sant Andreu el 1504. En aquest document es referencien només cinc miracles, i tres d’ells afegits posteriorment arran de la tradició oral durant el seu procés de beatificació per diversos hagiògrafs. Tot i que encara no estigués canonitzat, els madrilenys li rendien un culte des del segle XII que es va anar incrementant ràpidament en segles posteriors. Per això, les autoritats eclesiàstiques, municipals, l’aristocràcia madrilenya i la corona reial espanyola van encapçalar el procés de canonització al segle XVI. Les festivitats en honor seu tenen lloc el 15 de maig per ser el dia en què sembla que el seu cos incorrupte es va traslladar a l’Església de Sant Andreu.
González de Posada posa l’èmfasi en altres esdeveniments històrics que van tenir lloc durant la vida de sant Isidre Llaurador i dècades més tard, amb el focus posat en l’absurditat guerres com la Quarta Croada amb destinació a Terra Santa, exposant com els croats es van dedicar al saqueig absolut de Constantinoble, de manera que aquest moment ha passat a la història com la presa i saqueig de la metròpolis de la cristiandat ortodoxa i no de la recuperació de la capital actual d’Israel. Amb altres mencions a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), el catedràtic demana que s’analitzi la problemàtica politicosocial-religiosa que arrossega el cristianisme en pro d’aquesta voluntat papal d’evitar com sigui més conflictes amb les altres dues confessions cristianes majoritàries esqueixades del tronc inicial comú.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció.
És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. És també acadèmic i presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.
