Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va protagonitzar el passat 13 de desembre una entrevista publicada pel diari aragonès “Heraldo” en què repassa la seva trajectòria professional i acadèmica i en què ofereix la seva visió sobre el llegendari Nobel Santiago Ramón y Cajal, de la vida i obra del qual és un reconegut expert. L’entrevista, de fet, es va fer després de la conferència que l’acadèmic va impartir l’octubre passat a l’Il·lustre Col·legi Oficial de Metges d’Osca sota el títol “Una mirada a Santiago Ramón y Cajal, científico y humanista de raíces altoaragonesas”.
“Amb Ramón y Cajal m’uneixen moltes coses. El meu tercer cognom és Cajal, emparentat amb els Cajal de Larrés. La primera notícia d’un Cajal és García Cajal VII documentat a Biescas el 1539. Va tenir una família que va seguir de prop el seu futur i va aconseguir redreçar el seu rumb. El seu pare, Justo Ramón, no està prou reconegut en aquesta tasca, va ser amant de la natura, el dibuix, la fotografia, la literatura d’aventures i Robinson Crusoe… Escriu llibres. Després, a Saragossa, s’aficiona a la filosofia de Locke, Hume, Berkeley, Kant, Balmes i Comte… Si ho hagués conegut se’ns hauria fet de dia parlant… Per mi és una gran referència i admiro moltes de les seves facetes. Deia que la voluntat pot amb tot i la feina és pregària i obra miracles…”, assenyala Callabed en la primera referència al geni, al qual se sent unit des dels orígens.
Santiago Ramón y Cajal
Per a Callabed, profund coneixedor de l’obra i la vida del llegendari premi Nobel espanyol i autor de nombrosos estudis i articles sobre diferents facetes de la seva vida i carrera científica que ha compartit puntualment amb la comunitat acadèmica, Ramón y Cajal va ser un home sensible que es va amagar en un comportament antisocial i violent en alguns moments. “Quan la seva sensibilitat la va projectar a la seva professió li va ser molt útil. Sensibilitat i ciència són complementàries. Les seves ‘Charlas de café’ al cafè Suïssa són encantadores, hi parlen Darwin i Haechkel. Acudia a les classes de Giner de los Ríos. Va contribuir a la literatura de la regeneració, els apòstols de la qual van ser el gran Costa, Macías Picabea, Basilio Paraíso i Alba. Després s’hi van sumar Maeztu, Baroja, Valle Inclán i Azorín.
Callabed també destaca la faceta humanista de l’insigne investigador com a dibuixant, fotògraf i escriptor. “Com a escriptor literari m’emociona ‘Mi infancia y juventud’; com a científic, ‘Reglas y consejos de investigación científica’. Però m’agrada el Ramón y Cajal humanista, síntesi de metge, dibuixant, fotògraf, filòsof i científic, que davant de molts problemes va cridar amb veu molt forta i molt pròpia: ‘La voluntad puede con todo’“, assenyala abans de referir-se a la seva pròpia obra literària i la seva passió per la literatura i els viatges.
