Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va intervenir el passat 27 d’octubre al cicle “Siglo XXI: un siglo para Europa”, organitzat per la Universitat Pública de Navarra i els col·lectius ciutadans Equip Europa i Societat Civil Navarra, amb la conferència “El Estatuto de Ciudadanía europeo”, en què va reflexionar sobre el futur de la Unió Europea i va exposar les aportacions realitzades per Citizens Pro Europe dins el marc de la Conferència sobre el futur d’Europa, organitzada per la Comissió Europea.

Per a l’acadèmica i vicepresidenta de la RAED, les institucions europees i els governs dels països membre han d’enfortir els llaços que uneixen ciutadans amb institucions, integrant els residents de tercers països arrelats a la Unió, facilitant que aquesta Europa verda i aquesta Europa digital que ara està al centre de les polítiques europees se sustenti sobre les persones, facilitant la connexió amb la societat civil i adoptant un Estatut de Ciutadania que organitzi sistemàticament els drets vinculats a aquesta ciutadania nova i el dot de millors garanties d’eficàcia. Tot això perquè la UE pugui assolir els seus objectius dins del marc del respecte als valors d’estat de dret, la democràcia i els drets humans que l’han presidida des dels seus orígens.

Teresa Freixes

Dra. Teresa Freixes

“Als Tractats europeus, la ciutadania va sent objecte de regulacions que li confereixen drets. Per exemple, quan regulen la vida democràtica de la Unió es disposa que les institucions facilitaran que els ciutadans i les associacions que els representin puguin expressar la seva opinió davant d’elles, perquè es pugui donar un diàleg obert, transparent i regular amb les organitzacions representatives i la societat civil, fins i tot organitzant consultes, també es regula la denominada iniciativa legislativa ciutadana, consistent a poder proposar que la Comissió elabori una norma a partir de la petició d’un milió de firmes de ciutadans europeus recollides en un nombre significatiu d’estats membres”, va exposar Freixes.

L’acadèmica suggereix sistematitzar totes les referències a la ciutadania disperses al llarg dels Tractats i els seus Protocols, per elaborar aquest Estatut de Ciutadania que ja va promoure l’eurodiputada espanyola Maite Pagazaurtundúa la legislatura passada. La ciutadania ha estat també al centre de les preocupacions econòmiques de la UE, mitjançant el Comitè Econòmic i Social o del Comitè de les Regions, ja que la integració europea no afecta només els representants polítics, sinó els mateixos europeus, que per a Freixes han de tenir un paper més destacat i actiu a l’establiment de les prioritats.