“Tenim un únic planeta i no podem canviar-ho”
El Manifest es pot signar a través de la plataforma Change.org
La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors van presentar el passat 21 de novembre al Teatre Reial de Madrid, el «Manifest de les Galápagos per a la defensa dels Oceans» amb la participació de l’acadèmica d’honor i expresidenta de l’Equador Rosalía Arteaga; el president de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), Miguel Ángel López; i Therese Jamaa, vicepresidenta de la companyia Huawei -juntament amb l’asseguradora Agrupació– patrocinadora de l’«Expedició a les Illes Galápagos-Quito». Aquest acte suposa l’inici de la campanya de recollida de signatures a través de la plataforma Change.org que té com a objectiu la sensibilització sobre la problemàtica de la protecció del medi marí i la sostenibilitat del planeta, un dels reptes vitals que la RAED està desenvolupant en el pla estratègic.
Durant l’acte hi va haver una taula de diàleg per valorar l’experiència viscuda durant l’expedició i que va ser moderada per l’acadèmica corresponent de la RAED i professora d’ESIC Business and Marketing School, Cecilia Kindelán. Hi van intervenir el president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED, José Ramón Calvo; l’enginyera del Barcelona Supercomputing Center, Teresa Cervero; i la pintora Arantxa Martínez. També es va projectar un curt vídeo, resum d’un documental que s’ha gravat per acompanyar el Manifest. “La RAED, com Acadèmia, procura la difusió del coneixement, com totes les Acadèmies del món, però en el nostre cas des d’una visió àmplia del coneixement, en tots els seus vessants del saber”, va explicar Calvo qui va afegir que “després dels resultats de la COP27 no hi ha dubte que cal continuar treballant per un món més sostenible. Tenim un únic planeta i no podem canviar-ho. És un compromís de tots assegurar el futur de les properes generacions i Galápagos n’és un exemple”.
Per la seva banda, Rosalía Arteaga, impulsora de l’expedició, va subratllar l’esforç per a l’organització d’aquest viatge de ciència per posar en evidència la importància de preservar aquest gran laboratori natural i patrimoni natural de la Unesco. Arteaga va incidir en el problema dels plàstics que “no són produïts a les illes”, perquè “allà es té molta cura per mantenir impecables les illes, on les passejades estan totalment acotades i està totalment tancada la petició de residència a qualsevol de les tres illes poblades”. “Equador ha fet un esforç molt gran per mantenir les illes, amb el suport de la Unesco, de l’Estació Charles Darwin i l’Administració del Parc, i hi ha molta consciència al país, però volem que també n’hi hagi a la resta del món sobre la necessitat de preservar aquest ecosistema únic al món”, va dir.
Therese Jamaa va expressar que “el nostre planeta, la nostra llar, ens demana ajuda i nosaltres, com a societat, estem aprenent a escoltar-la, i a cercar solucions. Una mostra d’això és aquesta expedició científica sense precedents al primer territori declarat patrimoni de la humanitat, les Illes Galápagos, gràcies al qual se’ns mostra un full de ruta per superar alguns d’aquests reptes i que ha culminat amb un important manifest, que s’han adherit ni més ni menys que quatre Premis Nobel. I és que, de la mà d’alguns dels millors i més compromesos científics, es corrobora la necessitat urgent de cooperar en tasques de preservació de la natura, en aquest cas fent referència al medi marí i els oceans. De fet, només mitjançant la cooperació d’agents públics i privats, i de la societat en conjunt, aconseguirem aturar el deteriorament dels nostres ecosistemes”.
