Dr. José María Baldasano
José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda les conclusions del tercer estudi del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic corresponent a abril del 2022, a l’article “Vamos a seguir achicharrándonos”, publicat el passat 16 de juny a l’edició espanyola del portal especialitzat The Conversation i, en dies posteriors, a nombrosos mitjans de comunicació i plataformes digitals de parla hispana.
“L’agost del 2003 vaig publicar un article sobre la terrible calor que feia, i això que encara no havia arribat la intensa onada de calor que va patir Europa dies després. El títol de l’article va ser: ‘Nos vamos a achicharrar’. Soc conscient que no sona gaire científic, però sí que és molt il·lustratiu de la situació. El sisè informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, del qual ja s’han presentat els documents corresponents als tres grups de treball, respectivament a l’agost del 2021, febrer del 2022 i abril del 2022 elimina qualsevol dubte: estem enmig d’un canvi climàtic provocat per l’espècie humana”, inicia l’acadèmic la seva reflexió.
Per a Baldasano, és una evidència científica de la qual no hi ha cap dubte que el món ja és més càlid i ho serà durant els anys següents a causa dels gasos d’efecte hivernacle ja emesos i dels que es continuen emetent, malgrat els acords internacionals sobre la seva reducció. “La situació és crítica, ja que dels gasos emesos el 48% és a l’atmosfera. La resta ha estat absorbida pels oceans i la superfície terrestre. De la calor retinguda, a l’atmosfera només n’hi ha acumulat l’1%. El 99% restant es distribueix entre els oceans (89%), la criosfera (4%) i a la superfície terrestre el 6% restant. L’increment mitjà global de la temperatura ja és d’1,1℃ L’informe ‘Global Annual to Decadal Climate Update’ de l’Organització Meteorològica Mundial constata que l’augment de les temperatures continuarà els pròxims anys. Mentre no cessin les emissions, el clima serà cada cop més càlid i extrem”, constata l’expert.
L’acadèmic esgrimeix altres xifres alarmants, començant per un increment de temperatura mitjana a Espanya, que ja ha arribat a 1,7°C més des de l’any 2015, davant l’objectiu d’1,5℃ que va posar com a límit l’Acord de París aquell any. “Aquest valor de 1,5℃ no és una xifra aleatòria, sinó que indica el punt en què els efectes del clima seran cada cop més perjudicials no només per a les persones, sinó per a tot el planeta”. En aquest sentit, assenyala que a Espanya moren anualment unes 1.500 persones per excés de calor, xifra que passaria a unes 8.000 a mig segle en un escenari d’altes emissions com l’actual. Baldasano també assenyala que el canvi climàtic ja costa a Espanya uns 550 milions d’euros a l’any en pèrdues agrícoles i que fins al 80% de les terres de la regió mediterrània experimentaran un augment de la freqüència de sequeres.
L’acadèmic és autor de l’“Informe sobre canvi climàtic” que va debatre la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya i de l’estudi “Las zonas de bajas emisiones para mejorar la calidad del aire de las ciudades”, que va presentar a la trobada virtual “Barcelona, zona de baixes emissions”, celebrat pel diari “La Vanguardia”. Baldasano va estudiar a fons els efectes de la reducció d’emissions que es va produir a causa de les restriccions de mobilitat a conseqüència de la pandèmia en articles com ara “Covid-19 lockdown effects on air quality by NO2 in the cities of Barcelona and Madrid (Spain)”, on apel·lava a la implementació de noves polítiques de mobilitat urbana després de certificar una reducció d’emissions que es va situar entre el 50% i el 62% en aquestes dues ciutats durant el mes de març del 2020.
