Periodista, africanista i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Pablo-Ignacio de Dalmases, doctor en Història, periodista i reconegut especialista sobre el Sàhara Occidental, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), durant una solemne sessió que es va celebrar a la seu de la Reial Corporació el passat 3 de març. L’acte es va poder seguir tant de forma presencial com en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Los títulos jurídicos de España en la costa noroccidental de África”. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmic de número Ignacio Buqueras.
Gran coneixedor de la realitat del nord d’Àfrica i de les excolònies i zones de la regió que van estar tutelades per Espanya, el nou acadèmic va repassar en el seu discurs la història espanyola als actuals Marroc i Sàhara Occidental des de l’edat mitjana, amb les primeres exploracions europees del continent africà des de les costes mediterrània i atlàntica, i en particular des del segle XIX i la carrera colonial, esbossant en aquest treball una investigació molt més àmplia i ambiciosa.
Dr. Pablo-Ignacio de Dalmases
“Em proposo analitzar l’origen de la presència espanyola a la costa nord-occidental d’Àfrica entre els segles XV i XXI i estudiar els títols jurídics que la van abonar, o van justificar, anticipant que aquest assaig constitueix el proemi d’un treball de més calat al qual tractaré de la seva governança al llarg dels cinc segles en què va durar aquesta vinculació”, va revelar.
Després d’apuntar, punt per punt, les fites històriques del domini i la sobirania espanyola en aquests territoris i la seva empara legal en tractats internacionals i actes jurídics, De Dalmases va apuntar també els diferents processos de descolonització. Fins a arribar al procés tancat en fals per la pressió del Marroc del Sàhara Occidental. “Espanya continuarà sent, encara que no ens agradi i en ple segle XXI, mentre no es consulti la voluntat del poble sahrauí, una potència colonial que va abandonar les seves responsabilitats històriques deixant plantejat un greu problema internacional que contribueix a dificultar molt seriosament les nostres relacions amb els països del Magrib i a afeblir el nostre prestigi i la nostra solvència moral”, va concloure.
El nou acadèmic numerari és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster universitari en Història Contemporània. Ha treballat com a periodista durant cinquanta anys i ha exercit diversos càrrecs, com els de director de Ràdio Nacional d’Espanya i de Televisió Espanyola al Sàhara espanyol, director del diari “La Realidad” d’Aaiun, cap dels Serveis Informatius del Govern del Sàhara, cap del Gabinet de Premsa de Radiotelevisió Espanyola a Catalunya i cap d’Informatius de Radiocadena Española a Catalunya. També s’ha dedicat a la docència com a professor a l’Escola Oficial de Publicitat, ha estat consultor de la Universitat Oberta de Catalunya i tècnic superior d’Educació de la Diputació Provincial de Barcelona.
És autor de les obres “Quiero ser Ali Bey”, “Los últimos de África”, “Huracán sobre el Sáhara”, “La esclavitud en el Sáhara Occidental”, “El desierto imaginado (África Occidental española en la literatura)”, “Sáhara español: el gran fraude (Los papeles del coronel Rodríguez de Viguri)”, “Viajes por el Sáhara español”, “Sáhara Occidental e Ifni en la ficción literaria” i “Cuentos y leyendas del Sáhara Occidental”.
