José Ramón Calvo
Assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, director del Club d’Excel·lència d’Ubbiquo Business School i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Dr. José Ramón Calvo
José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, director del Club d’Excel·lència d’Ubbiquo Business School i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 13 de desembre a les Jornades de Medicina de Lanzarote, que es van celebrar a l’Hotel Lancelot Playa d’Arrecife organitzades per l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, de la qual també és membre, i que en aquesta ocasió van estar dedicades a la memòria de José Molina Orosa, històric facultatiu canari conegut com el “metge de Lanzarote”. Calvo va presentar la ponència “Reflexiones sobre la ciencia después de la pandemia”.
L’acadèmic va iniciar la seva reflexió assenyalant que si bé el balanç que deixa fins ara la pandèmia és tràgic, amb milions de vides truncades, la resposta que se li ha donat des de la comunitat científica no deixa de ser notòria i deixa grans lliçons de futur. “La pandèmia va exposar totes les debilitats socials i dels sistemes sanitaris, començant per la dependència de les metodologies tradicionals i les bretxes de lideratge. Però també va demostrar una valuosa capacitat per aprofitar tecnologies innovadores per prioritzar la seguretat del pacient, per implementar ràpidament formes creatives que van permetre atendre els pacients i inaugurar un nou marc per resoldre desafiaments mèdics complexos”, va explicar.
Calvo va destacar també les lliçons que ha deixat la pandèmia sobre l’educació, que camina de forma inexorable cap a un model híbrid en què tots els esforços deuen estar a garantir l’accés a les noves tecnologies a tots els ciutadans, i en l’atenció a la gent gran, principals víctimes de la Covid. Garantir els seus drets, el seu benestar i la seva seguretat és un dels grans reptes a què s’enfronta també la societat després de la pandèmia. Així mateix, garantir la igualtat d’oportunitats i la inserció social de col·lectius i persones desafavorides en bé del progrés comú és un altre dels objectius que cal marcar la humanitat, va considerar l’acadèmic.
“L’última lliçó d’aquesta pandèmia tracta sobre la recerca. Ha quedat absolutament clar que si un país no inverteix en investigació, haurà de pagar molts més diners per la investigació desenvolupada per altres. Com tots saben perfectament, en un procés normal es necessiten més de deu anys per tenir una vacuna llista, però gràcies a la investigació bàsica darrere d’aquests productes que havia estat realitzada majoritàriament per empreses privades, s’han pogut produir en un temps rècord. En la meva opinió, aquest factor és un punt d’inflexió, una veritable fita en la història de la ciència que mereix ser destacada”, va concloure.
