La mort segons tres filòsofs: Chardin, Heidegger i Morin

August Corominas
Professor de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “La mort segons tres filòsofs: Chardin, Heidegger i Morin”, una reflexió sobre els efectes que estan comportant la conjunció de la pandèmia de la Covid-19 i l’actual crisi climàtica. Un article que se suma a les seves recents reflexions sobre els efectes del clima a la salut publicades també a la web de la RAED: “Efectes directes i indirectes del canvi climàtic sobre la salut humana“, “Salut humana, hàbitat i canvi climàtic“, “Emergència sanitària, degradació ecològica, malaltia i mort“ i “Una hidrosfera contaminada”.

La mort segons tres filòsofs: Chardin, Heidegger i Morin

Pierre Teilhard de Chardin (1881-1958), Martin Heidegger (1889-1976) i Edgard Morin (1921) són els que han donat vida literària al tema de la mort de l’home al darrer segle. La vida és per morir. Heidegger desenvolupa el concepte del “dasein”, Teilhard té una visió cristiana de la vida i de la mort i Morin explora els conceptes d’home i cultura i reflexiona sobre la mort humana.

Reflexionar sobre la nostra mort és reflexionar sobre la nostra vida. La mort és una dimensió de la vida. Per a Martin Heidegger, filòsof existencialista, la mort és l’esdeveniment essencial en l’aventura humana. La mort és un misteri, la considerem com el moment de dir adeu a tot, és el viatge de marxar i no tornaràs. Per què vam néixer, si morirem? Quan el cos malalt sent sensació de declivi, de fragilitat, desarmonia, malestar, dissolució… s’entreveu un moment tràgic de desaparició amb pèrdua de tot: família, posició social, patrimoni, fortuna… La mort es produeix en cessar les funcions fonamentals: activitat cardíaca i activitat respiratòria, cosa que representa el cessament de les funcions cerebrals. Hi ha la mort biològica o mort cerebral i la mort total de tot l’organisme. Ens preguntem si hi ha la vida després de la vida (Moody, Raymond A.) Morir és passar a una altra dimensió? El gran filòsof, pensador i polític francès Edgar Morin separa home-cultura, vida-natura, física-química.

No és possible bioquímicament la immortalitat. Hi ha moltíssimes reaccions metabòliques irreversibles. No s’accepta la mort, hi ha una cultura negadora de la mort, i és una actitud immadura. La mort no és pas l’enemic. A les facultats de Medicina es té aquesta creença. Parlar de la mort és un tema antisocial, un tabú. Però la vida de l’home es defineix per la fi d’aquest, com un camí a la meta del qual condueix. La vida és el temps que transcorre entre naixement i mort, o més ben dit, és el conjunt d’actes que un vivent porta a terme.

Pierre Teilhard de Chardin estudia profundament el tema de la mort relacionat amb el cristianisme. Teilhard de Chardin era pensador, filòsof, sacerdot i jesuïta. La mort és lʼesdeveniment essencial en lʼaventura humana. A “El medio divino” exposa que la creació, l’encarnació i la redempció són indissociables. La història de la cosmogènesi, de la biogènesi i l’antropogènesi es presenta com un esforç de síntesi convergent cap a l’existència d’un fi últim que Teilhard de Chardin anomena punt omega. A la mort és com un oceà, ve a confluir les nostres disminucions, brusques o graduals, i la mort és el resum. La mort és una debilitat incurable dels éssers corporals. El mateix autor  té els ulls fixos en Crist ressuscitat, vers qui tota la creació aspira i en qui troba la seva consistència. Crist ha vençut la mort. Accepta la veritat de la mort com a possibilitat pròpia i ineludible de l’ésser humà.

Morin, sociòleg, pensador, filòsof i polític diu que l’home comença les creences religioses a partir d’enterrar els morts, màgia, bruixeria, espiritisme, xamans, creences a l’altra vida, resurrecció, immortalitat… neixen de l’intent humà de resoldre el problema de la mort. El seu credo científic era separar conceptes home-cultura, vida-natura i física-química. Morin és el gran pensador dels segles XX i XXI, se li van concedir 14 premis importants, 15 honoris causa. Ha publicat 35 llibres, entre els quals destaca “El hombre y la muerte”. Al seu centenari es va posar de manifest la seva gran contribució a aquest tema, sobre el qual es van fer deu pel·lícules. Una de les seves frases encertades i valuoses és que “l’home ha oblidat massa la mort”, no sabem res de la psicologia de la mort. Morin posa la crisi de la mort. Explica el concepte d’amortalitat a les cèl·lules. Alguns autors, de fet, accepten la possibilitat de la immortalitat (Cordeiro, Grey). D’altres creuen en el manteniment de la vida humana mitjançant la criogènia.

Vull comparar el concepte de mort en la mentalitat filosòfica-pensadora amb el vessant científic. Cal recordar que el vessant filosòfic per pensadors es desenvolupa entre els segles XIX i XX; en canvi, les troballes científiques són a partir de la Segona Guerra Mundial. En el període científic, la ciència i la tecnologia, juntament amb altres ciències, ha progressat moltíssim. Lynn Margulis i Dorion Sagan han definit les vides animals i la humana passant per totes les etapes d’éssers vivents. Què és la vida? Un banquet de diversitat biològica, segons el pensament d’Erwin Schrödinger.

Han estat definitius els instruments radiològics per analitzar quan ha tingut lloc la mort. Són importants per saber quan podem aprofitar teixits o òrgans coneixent exactament la mort cerebral irreversible. Els mètodes primitius ja no es poden fer servir (expiració, prova del mirall, prova del dolor, pols cardíac…). Observeu que en aquest temps s’han conegut mitocondris, biologia cel·lular i molecular, la fosforilació oxidativa, la síntesi d’energia en forma d’ATP, la metagenòmica, la teoria dels radicals lliures…

La vida és un procés dinàmic, actiu, integrat, perfectament ordenat, estructurat, connectat, integrat; la mort  és un procés destructor, és el caos metabòlic, disfunció mitocondrial, absència del procés de fosforilació oxidativa, desintegrat. No sintètic, lític, fatiga de materials, autodestructiu. Moren totes les cèl·lules alhora? En aquest sentit, és molt important l’aportació filosòfica de Teilhard de Chardin.

És molt interessant el llibre “¿Qué es la vida?”, de Margulis i Sagan. L’ésser viu és un ésser diferent del conjunt del món, de la biosfera, separat de la resta. Les característiques d’un ésser viu depenen de cinc propietats: 1. Autopoesi, 2. Automanteniment, 3. Evolució, 4. Reproducció i 5. Transmutació de matèria i energia. Alexandr Oparin considera que una atmosfera primitiva formada per hidrogen, metà, amoníac i una font d’energia creava molècules vives. Altres autors com ja van iniciar la síntesi d’ATP i la síntesi d’ADN. La vida  permanentment és assetjada per la mort, que és part de la vida. Segueixen la cèl·lula precariota o eucariota. Més endavant les cèl·lules agrupades, multicel·lulars, animals. Per a la vida cal la matèria, que es converteix en energia segons el segon principi de termodinàmica. Per complir els principis de la biosfera cal el cicle de la fotosíntesi. El foc solar  es transforma en el foc verd de la fotosíntesi. La vida és la celebració de l’existència. La vida és un esdeveniment brillant amb síntesi i intercanvi termodinàmic.

Bibliografia

August Corominas: “Hombre, biosfera, muerte”. (En prensa 2020)
August Corominas: “Fisiopatología ambiental y espacial” (Col. Médicos, Barcelona)
Lynn Margulis y Dorion Sagan: “¿Qué es la vida? (Proa, 1997)
Edgar Morin: “El hombre y la muerte” (Kairós, 1951)