Dr. Luis Pons
Luis Pons, enginyer químic i industrial, doctor en Administració i Direcció d’Empreses i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), torna a compartir amb els acadèmics i amics de la RAED la seva passió per la fotografia presentant la nova sèrie d’instantànies “Golden hours”, oferint una visió tan íntima com pletòrica d’aquesta estació. “Abans o després de la sortida i la posta de sol, mitja hora o més, abans o després: el paisatge s’il·lumina amb una llum, difusa o directa del sol que crea ombres, feixos de llum, acoloreix cel i núvols, sempre canviant i de gran bellesa. Són moments, que es coneixen com ‘golden hours’. en totes les estacions es planifica la fotografia per a aquestes hores. Però en els mesos d’estiu ens brinda imatges espectaculars. Tant en ciutat com en paratges naturals és recomanable aprofitar aquests minuts i gaudir-ne”, assenyala l’acadèmic.
Pons explica que la intensa llum d’estiu és una gran aliada per a la macrofotografia. “La macrofotografia, d’insectes o flors, precisa de sensibilitats ISO molt baixes. És recomanable l’ús d’un teleobjectiu. Des de la distància s’evita que libèl·lules, papallones o abelles alterin les seves trajectòries i sigui possible anticipar per a una bona presa. Les flors o els fruits més atractius generalment miren al sol”, prossegueix. L’acadèmic i fotògraf rememora la sortida del sol al Delta de l’Ebre com un espectacle diari a l’estiu. “Les fotos mostren com el sol distribueix la seva llum a les boires. El panorama aporta un altre angular que inclou núvols alts des del mirador de la Guardiola. El sol entre els pals d’un port esportiu dóna contingut per emmarcar l’hora d’or. Un arc de sant Martí, al mateix Delta, després d’una tempesta, em va sorprendre. Però la càmera va captar a més un segon arc de sant Martí que els ulls només van veure en revisar la presa”, explica amb fascinació.
Altres escenaris d’aquestes instantànies es troben a la Cerdanya, amb flors i una gran diversitat de papallones i abelles, i el Pirineu i la Serra del Cadí, amb prats abandonats per al cultiu dels cereals oferint bells ocres i grocs adornats amb el color de les flors en un entorn de muntanya. “Els cims del Cadí són una barrera de nuvolositat local. Cada barranc aporta l’aigua a les conques de petits rierols. L’efecte seda de la fotografia de l’aigua en moviment permet ressaltar vegetació i còdols”, apunta. “Les nits a l’estiu són curtes i amb reptes interessants en fotografia nocturna. La lluminositat dels focs artificials, la lluna i la seva llum amb la seva trajectòria i altres fenòmens. Tot això són reptes que permeten gaudir d’una mirada tranquil·la i curiosa, d’una passió per la natura i la fotografia. I el millor és que ara la meravellosa tardor ha arribat”, assenyala.
Pons va descobrir la fotografia en la dècada dels anys 80 del segle passat portat tant pel seu interès pel procés químic que suposava la revelació dels negatius en la fotografia de paper com per la seva proximitat amb les seccions de fotografia dels diaris “El País” i “Avui”, on va treballar com a directiu. “La química i la comunicació han donat contingut a la meva carrera. Els sistemes digitals o informàtics han possibilitat grans desenvolupaments explorant els espectres de la llum, infraroig i ultraviolada. La fotografia fa servir una tecnologia que capta a través de lents i sensors, ara electrònics, punts de llum amb els seus colors i intensitats en espectres visibles”, conclou.
