Jordi Martí
Professor d’Economia i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Dr. Jordi Martí
Jordi Martí, professor d’Economia i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda els reptes de la digitalització i la lluita contra la bretxa digital en el món post-Covid al treball “La programació informàtica com a repte per a la generació del benestar futur”, que presenta a la primera edició del projecte Reptes Vitals per a una nova era, impulsat per la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors al costat de la RAED. El primer lliurament de Reptes Vitals va veure la llum el passat mes d’abril en format de llibre amb l’objectiu d’establir-se com un informe pluridisciplinari anual de referència sobre la nova realitat que sorgeix després de la pandèmia.
Per a l’acadèmic, el benestar futur i la pau de la humanitat rau en els nous llenguatges de programació. Per tant, el repte vital és fer servir correctament aquesta immaterialitat per millorar les condicions de vida de tot el planeta. “La digitalització de la societat és avui dia una realitat, els seus orígens són més remots del que sovint s’ha explicat públicament. Nombrosos científics al llarg de la història han anat desenvolupant instruments de càlcul (àbacs, regles logarítmiques) i també enginys mecànics de tota mena. A mitjans del segle XX es construeixen alguns grans ordinadors que desenvolupen una nova activitat abans només albirada per Ada Lovelace quan el 1854 escriu unes ‘Notes sobre la màquina de calcular de Charles Babbage’“, inicia Martí el seu treball.
Al costat de la figura d’Ada Lovelace, única filla legítima de Lord Byron, l’acadèmic ressenya la figura de diverses de les dones que, malgrat el desconeixement general, van ser pioneres en la utilització d’aquests llenguatges de càlcul que van afavorir el desenvolupament de la computació. “La història de la informàtica s’ha percebut com la de la construcció de màquines cada vegada més potents, oblidant que darrere d’elles hi ha un gran treball de programació. La riquesa material dels ordinadors s’ha de comprendre amb la riquesa immaterial dels llenguatges de programació. Les primeres persones que es van dedicar a la programació eren dones i la seva invisibilitat era fruit de l’impacte que generen els nous productes informàtics cada vegada més potents i cada vegada més petits. La miniaturització de les màquines va destacant cada cop més la importància dels llenguatges de programació”, assenyala l’expert.
Després de presentar les bases i els inicis de la programació i el desenvolupament d’un programari cada cop amb un caràcter més pluridisciplinari i complex amb una infinitat d’aplicacions en pràcticament tots els àmbits acadèmics, Martí apunta a la programació com a font de coneixement i en destaca un valor humanístic que considera intrínsec. “Al llarg de la història s’han vist salts cap endavant en procés de dades que no podien ser seguits pels avenços en programació. Adequar els plans d’estudi perquè la informàtica s’introdueixi com un instrument per avançar en els coneixements més diversos és un repte vital. Aconseguir que els nous llenguatges de programació siguin vies de pau i prosperitat exigeix que es desenvolupi una formació multidisciplinària i interdisciplinària. Els nous llenguatges han de servir per apropar coneixements i generar noves solucions a problemes molt antics que els humans no hem resolt convenientment fins al moment”, conclou.
Reptes Vitals per a una Nova Era ha iniciat el seu camí amb el compromís d’una quarantena de científics, entre ells diversos Premis Nobel, ex-ministres i ex-caps d’Estat, tots referents en els seus àmbits d’estudi, que aportaran les seves propostes per elaborar aquest complet i nou estudi. Una rigorosa guia de l’anomenada nova realitat des de les seves múltiples arestes.
