Joaquín Callabed
President del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat a la revista corporativa “El dentista” en la seva edició de febrer del 2021
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número i vice-president de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Veinticinco pintores miran a la infancia”, que va publicar a l’edició corresponent al passat febrer de la revista corporativa “El dentista”. En ell, l’acadèmic exposa la mirada que en la seva obra van fer de la infància artistes plàstics de diferents èpoques.
“La pintura és la més bella de totes les arts; tots els sentiments s’hi apleguen; cada espectador pot crear una novel·la amb la seva imaginació. Una simple mirada pot submergir l’ànima en els records més profunds. Un lleuger esforç de la memòria i tot s’ajunta de forma instantània. Un art que aplega totes les altres arts i les completa. Exposem pintures de 25 artistes que han centrat la seva atenció professional en la infància i el seu entorn familiar i social”, presenta Callabed el seu particular repàs per aquesta selecció personal que aplega obres de pintors com ara Bartolomé Esteban Murillo, Francisco de Goya, Joaquín Sorolla, Jean-François Millet, Edvard Munch o Pablo Picasso, entre d’altres.
Dr. Joaquín Callabed
Quadre per quadre, l’acadèmic presenta la mirada íntima de cada autor cap a la infància i explica l’abast de l’obra, tant per a la història de l’art i l’evolució plàstica de l’artista com per la concepció social de la infància en si. “La infància assoleix una nova consideració social i es reflecteix amb nitidesa en la representació artística a partir dels segles XVIII i XIX, després de llargs períodes amb escassa presència. Els avenços científics, les millores sanitàries, socials i educatives que aporta la Il·lustració repercuteixen en la infància i queda reflectit en l’art de l’època, a les escoles, el treball infantil, el paper de les dides i les institucions per a la salut infantil i maternal. Els segles XVIII i XIX a França, així com a Anglaterra i Alemanya, és un moment important en la representació artística de la infància com a reflex de la societat d’aquell moment, en què els nens són considerats com a ciutadans, persones amb drets, i se’ls ofereixen mesures educatives i sanitàries de forma progressiva”, va explicar l’acadèmic en una presentació que sobre aquest tema va fer a la Reial Acadèmia.
Doctor en Medicina i Cirurgia i especialista en l’estudi pluridisciplinari dels problemes que afecten la infància i l’adolescència i membre de 12 societats científiques nacionals i internacionals, Callabed és autor de més d’una vintena de llibres dedicats a la matèria i un referent en l’atenció integral als menors.
