“L’oftalmologia existeix des de temps ancestrals i seguirà desenvolupant-se amb noves tècniques”
Borja Corcóstegui, cofundador i director mèdic i científic de l’Institut de Microcirurgia Ocular i de l’Escola Europea d’Estudis Avançats en Oftalmologia, va fer un complet repàs de l’evolució de l’oftalmologia des de l’Antic Egipte als nostres dies durant el seu ingrés com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), que es va celebrar a Barcelona el passat 14 de setembre de 2017. Doctor en Medicina i Cirurgia, Corcóstegui va pronunciar el discurs d’ingrés “La conquista del fondo del ojo”. Li va respondre en nom de la RAED l’acadèmic de número i vicepresident de la institució Pedro Clarós.
Pioner en la introducció i desenvolupament de la vitrectomia a Europa i precursor en la unió de la recerca clínica i genètica de retina, el nou acadèmic va destacar com “l’oftalmologia, com a ciència sanadora, existeix des de temps ancestrals i seguirà evolucionant en els propers anys gràcies a noves tècniques i el desenvolupament de la tecnologia”. Corcóstegui va explicar que els anatomistes egipcis ja tenien descripcions de les estructures de l’ull, tot i que el gran salt d’aquesta especialitat mèdica i la concepció actual no es va produir fins al segle XIX, quan Hermann von Helmholtz va inventar el oftalmoscopi, amb tres microscòpics cristalls de cobertura transparents que permetien examinar amb detall la retina i l’interior de l’ull.
Aquesta primera eina d’anàlisi va permetre fotografiar el fons de l’ull i proporcionar “el primer document de seguiment de la malaltia de l’ull, que aviat va prendre també una naturalesa didàctica”, va explicar. I ja al llarg del segle XX, va prosseguir el acadèmic, un nou avanç cap al coneixement del fons de l’ull va revolucionar l’oftalmologia: la angiografia fluoresceínica, que permet observar la circulació de la sang a la retina, el que millora el camp de visió.
“L’angiografia, juntament amb la tomografia òptica de coherència (OCT) i la oftalmoscopia amb làser de rastreig han millorat la detecció i curació de malalties de l’interior de l’ull en l’últim segle -va destacar Corcóstegui-. La qualitat d’aquestes angiografies OCT, els muntatges fotogràfics de millor camp i fins al coneixement de la pèrdua vascular van a poder-se millorar en els propers anys i així permetre un desenvolupament de l’oftalmologia”.
