Vetllar per la salut de la mar: el projecte Silmar

Miquel Ventura
Biòleg, director de la Fundació Mar i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Miquel Ventura, director de la Fundació Mar i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta a la comunitat acadèmica l’informe d’activitat de l’estació Silmar de la Mar Bella, un projecte de salvaguarda el medi marí de litoral barceloní i d’altres zones costaneres catalanes que assumirà també la Reial Acadèmia d’acord a un conveni signat entre ambdues institucions (veieu el Projecte Silmar). La Fundació ha projectat la instal·lació de 22 estacions de control repartides entre Catalunya i Balears, encara que per ara només funcionen les cinc primeres, situades a Cadaqués, Palamós, Platja d’Aro, Barcelona i Sant Feliu de Guíxols. Les estacions permeten cartografiar el fons marí en tres dimensions i treballar en cada punt gràcies a la tecnologia 3D per a seguir la seva evolució.

Les dades de l’estació de Barcelona que ara es presenten mostren com davant de la platja de la Mar Bella viuen estrelles de mar i altres espècies que presenten contaminants químics, microfibres, microplàstics i altres substàncies nocives per a la vida marina que afecten la cadena alimentària; com encara es troben llaunes d’alumini al fons de la mar, malgrat ser un material fàcil de reciclar; com a l’espigó de Bac de Roda es troba un petit ecosistema d’algues, cucs poliquets, esponges de mar i crancs, o com espècies comunes a d’altres zones de litoral català intenten subsistir en un entorn contaminat per l’acció de l’home.

“La sorra que observem a l’estació Silmar de la Mar Bella i també a les platges confrontants d’aquesta zona de Barcelona prové d’un procés natural d’erosió geològica de terra que durant milers d’anys ha anat dividint la roca originària en partícules petites o grànuls. L’efecte de l’agricultura durant els últims 500 anys i l’erosió de terra pel desenvolupament humà ha accelerat aquest procés. Les pluges que drenen en rius (conca del Besòs), torrents i rierols faciliten l’aportació de sorres i sediments a la mar. El mal anomenat desenvolupament humà comporta que substàncies artificials formin part del sediment, així plàstics, microplàstics, microfibres i infinitat d’altres materials contaminants infesten l’enton on vivim. L’estudi de les característiques i de la composició de la sorra és un registre per desxifrar el origen i estat actual d’aquest hàbitat”, explica l’informe al costat d’una mostra d’aquests fons marins.

Per a Ventura, un dels principals problemes que afronta la salut de la vida al mar, i especialment en les proximitats de les zones urbanes, és que només un 0,26% de la Mediterrània té algun grau de protecció, que de vegades no es porta a terme, i xifra en al menys un 20% la superfície marítima que hauria d’estar protegida per salvaguardar amb una mínima garantia el seu futur. “Al 2015, els líders mundials es van unir per acordar uns objectius globals que acabin amb la pobresa, protegeixin el planeta i assegurin prosperitat per a tothom. D’aquí surt l’Agenda de Desenvolupament Sostenible fins al 2030 amb 17 objectius. Transformar el nostre món ha d’implicar a tot tipus d’actors per al canvi: governs, empreses, societat civil i persones individuals i perquè això sigui possible cadascú de nosaltres ha de formar part del canvi “, conclou aquest informe.