Maria Àngels Calvo, catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, acadèmica i secretària general de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Vacunar els animals protegeix l’ésser humà”, escrit amb motiu del Dia Mundial contra la Ràbia.
La importància de la vacunació
En el marc de la salut pública, en termes cost-efectivitat, la potabilització de l’aigua i les vacunes són les mesures de més impacte quant a prevenció de malalties infeccioses, de fet han canviat la situació sanitària mundial.
La vacunació és un acte clínic de gran importància per a la salut dels homes i dels animals. En el cas de les vacunes per prevenir processos d’etiologia bacteriana, poden ajudar a limitar la propagació de la resistència als antibiòtics. El ressorgiment en l’àmbit mundial de malalties causades per bacteris resistents, que és degut a l’ús excessiu o erroni dels antibiòtics, és un dels principals problemes per a la salut pública. Les infeccions resistents són més difícils i costoses de tractar i els pacients no sempre es recuperen. La vacunació dels éssers humans i dels animals és una manera molt eficaç d’evitar les infeccions i, per tant, reduir l’ús d’antibiòtics.
Les vacunes disponibles per a gossos, gats i altres espècies animals que conviuen amb nosaltres repercuteixen directament sobre la vostra i la nostra salut i no hem d’oblidar que, en una tinença responsable, cal fer un seguiment de l’estat sanitari de les nostres mascotes. La participació de diferents sectors i la col·laboració a través de l’enfocament “Una salut”, que inclogui activitats d’educació comunitària, programes de sensibilització i campanyes de vacunació és fonamental.
Exposarem, a continuació, la importància de la vacunació davant de ràbia sense deixar d’esmentar la necessitat d’altres vacunacions i controls dels animals de companyia.
Aspectes generals i vacunació
El 28 de setembre, Dia Mundial de la Ràbia, experts de l’OMS han ressaltat la importància dels programes de vacunació canina com l’opció més eficaç per reduir el risc de ràbia, malaltia que mata al voltant de 50.000 persones cada any a tot el món. Recordem que l’OMS segueix fomentant la prevenció de la ràbia a l’ésser humà, mitjançant l’eliminació de la ràbia canina i que lidera el col·lectiu Units contra la Ràbia per assolir l’objectiu “cap mort humana per ràbia per al 2030”.
La ràbia és una virosi zoonòtica que es pot prevenir administrant una vacuna i que afecta més de 150 països i territoris. Quan apareixen els símptomes clínics, és pràcticament mortal en tots els casos. Fins al 99% dels casos humans, el virus és transmès per gossos domèstics. Així i tot, la malaltia pot afectar tant els animals domèstics com els animals salvatges. Es propaga a persones i animals a través de mossegades o esgarrapades, generalment amb la saliva. Cada any s’administren vacunes després d’una mossegada a més de 29 milions de persones a tot el món; així es poden prevenir centenars de milers de morts anuals per ràbia.
La vacunació dels gossos és l’estratègia més rendible per prevenir la ràbia a l’ésser humà, ja que no només redueix les defuncions atribuïbles a la ràbia transmesa pels gossos, sinó també la necessitat de profilaxi postexposició com a part de l’atenció als pacients mossegats. Després de la vacunació, l’animal presenta una resposta immunitària contra el virus. El gos queda protegit al cap de 14 dies després de la injecció de la vacuna i la seva efectivitat és de l’ordre del 100%.
Cal Tenir en compte que el 40% de les persones mossegades per un animal del qual se sospita que pateix ràbia són nens menors de 15 anys. La rentada immediata i a fons de la ferida amb aigua i sabó després del contacte amb un animal sospitós és fonamental i pot salvar vides. La participació de diversos sectors i la col·laboració a través de l’enfocament “Una salut” que inclogui activitats d’educació comunitària, programes de sensibilització i campanyes de vacunació és fonamental. La ràbia està inclosa al nou full de ruta 2021-2030 de l’OMS. Com hem dit, és una zoonosi i, per tant, requereix una estreta coordinació intersectorial en l’àmbit nacional, regional i mundial.
L’educació sobre la conducta dels gossos i la prevenció de les mossegades, tant per als adults com per als nens, és bàsic en tot programa de vacunació contra la ràbia. Cal millorar els coneixements de les comunitats en matèria de prevenció i lluita contra la ràbia, en concret sobre la responsabilitat que suposa tenir una mascota, la prevenció de les mossegades i la manera d’actuar-hi. El compromís de les comunitats i la seva participació en els programes preventius contribueixen a millorar la cobertura i la recepció de la informació més important.
Les infeccions que es consideraven erradicades o almenys controlades estan repuntant a causa de la capacitat de desplaçament de persones i animals entre Europa, països de l’Est i els països de nord d’Àfrica, on la ràbia és una malaltia prevalent, particularment al medi rural. “Disposem de tots els instruments necessaris per eliminar la ràbia, però cal un gran esforç per aconseguir posar aquesta malaltia sota els focus per llançar i mantenir programes regionals d’eliminació de la ràbia a gran escala”, afirma el doctor François-Xavier Meslin, del Departament de Control de les Malalties Tropicals Desateses de l’OMS, i segueix: “La vacunació dels gossos és una mesura cost-eficàcia a llarg termini, ja que a les zones lliures de ràbia no es requereix profilaxi postexposició a l’home”.
En l’àmbit mundial, les mossegades de gos són la causa de gairebé tots els casos humans de mort per ràbia, amb un nombre molt menor de casos anuals atribuïbles a altres animals domèstics i salvatges, en particular ratpenats.
A Espanya, a la primera meitat de segle XX la ràbia va ser un greu problema de salut pública: a la dècada dels 50 es van registrar més de 5.000 casos en animals. Aquesta malaltia vírica, que afecta el sistema nerviós central, és transmissible a l’home mitjançant mossegades o esgarrapades amb conseqüències letals. A hores d’ara, a Europa occidental, la malaltia transmesa per animals domèstics pràcticament ha desaparegut i ha disminuït enormement la que afecta animals salvatges, principalment guineus. Ceuta i Melilla presenten esporàdicament casos en gossos a causa de la permeabilitat que existeix a escala de les seves fronteres amb el Marroc, on aquesta malaltia segueix present, per la qual cosa la possibilitat d’importació a la Península s’ha incrementat en els darrers anys a conseqüència del moviment de persones a través de l’Estret de Gibraltar. D’altra banda, la lliure circulació per la Unió Europea també ho pot facilitar.
La vacuna va ser d’implantació obligatòria a tot el territori espanyol durant molts anys, fet que va provocar que la situació estigués controlada, però en transferir-se les competències sanitàries, diverses comunitats autònomes van retirar la seva obligatorietat. És curiós constatar que precisament aquelles amb frontereres amb França (Catalunya i el País Basc) i amb el Marroc (Andalusia) fossin precisament les que prenguessin aquesta decisió. Andalusia va tornar a declarar-la obligatòria, però a Catalunya, el País Basc, Galícia i Astúries segueix sense ser-ho. Precisament aquesta última és la província espanyola on menys es vacuna davant d’aquesta malaltia: el 2015 només estaven protegits l’11,4% dels gossos, segons l’Associació Empresarial de Veterinaris d’Astúries, infravalorant els riscos d’un possible cas de ràbia importada.
Al llarg dels darrers anys s’han descrit diversos casos. El de més rellevància va ser el 2013, quan es va produir un brot a Toledo per un gos que residia a Catalunya, però que va desenvolupar la simptomatologia en aquest altre lloc, amb agressió a cinc persones. L’elevada taxa de vacunació dels animals de la zona va permetre controlar-ho ràpidament.
Dra. M. Àngels Calvo
Actualment, existeix força controvèrsia respecte a la vacuna antiràbica. L’argument principal dels seus defensors és que encara que a Espanya el virus de la ràbia estigui erradicat, el nostre país no deixa de ser un lloc de pas per a habitants de països on la ràbia no està erradicada, com França o el Marroc.
En viatjar a països on la ràbia no està erradicada amb els nostres animals de companyia és important assegurar-nos que els animals estan correctament protegits contra la ràbia abans d’iniciar el viatge. Això implica no només que l’animal estigui vacunat, sinó també comprovar, mitjançant una anàlisi de sang, que té uns bons nivells d’immunització davant de virus.
Cal recordar que en ràbia no és l’única malaltia que afecta les nostres mascotes: el brom (amb una gran mortalitat), el parvovirus (gastroenteritis vírica), l’hepatitis infecciosa, la leptospirosi o les corona virosis en són algunes. Les vacunes davant d’aquestes malalties no són obligatòries però sí recomanables. En el cas dels gats, és aconsellable mantenir-los lliures de malalties, en molts casos mortals com la leucèmia o la peritonitis infecciosa, procedirà a la vacunació davant d’aquests processos d’infecció.
Actuacions de l’OMS
L’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) han prioritzat la ràbia en el marc de l’enfocament “Una salut”. L’OMS segueix fomentant la prevenció de la ràbia a l’ésser humà mitjançant l’eliminació de la ràbia canina, les estratègies de prevenció de les mossegades de gossos i l’ús més ampli de la via intradèrmica a la profilaxi posterior a l’exposició per reduir el volum de vacuna utilitzat i, per tant, el cost de les vacunes derivades de cultius cel·lulars, del 60% al 80%.
L’OMS col·labora amb els seus associats per orientar i donar suport als països a elaborar i aplicar els plans nacionals d’eliminació de la ràbia. Actualitza i difon periòdicament orientacions tècniques sobre la ràbia, per exemple, sobre epidemiologia, vigilància, diagnòstic, vacunes, estratègies d’immunització, control i prevenció segures i rendibles de la ràbia humana i animal, execució de programes operatius i les cures pal·liatives per a persones amb ràbia.
La inclusió dels productes biològics contra la ràbia a la llista de medicaments essencials dels països i la promoció d’un accés més gran de les poblacions pobres i rurals a la profilaxi postexposició són prioritats per l’OMS i reforcen els avenços mundials per assolir la cobertura sanitària universal.
Consideracions finals
L’Organització Col·legial Veterinària reclama l’obligatorietat de la vacuna antiràbica a tot el territori espanyol. Cal advertir també que, a Espanya, hi ha virus de la ràbia en ratpenats, per la qual cosa es recomana no manipular aquests animals sense protecció i només per personal expert.
Considerem necessari la vacunació antiràbica en gossos i animals de companyia, però cal recordar que cal un seguiment de l’estat de salut de l’animal, per prevenir qualsevol problema que es pugui manifestar. Recordem: prevenir abans que curar.
Bibliografia recomenada
- OMS – Rabia
- OMS: Laboratory techniques in rabies. Fifth edition. Volume 1 + 2. Editors: Charles E. Rupprecht; Anthony R. Fooks; Dr B. Abela-Ridder/Neglected Zoonotic Diseases. 2018. 289 pp.
- OMS: Expert Consultation on Rabies. WHO TRS N°1012. Third report. Editors: Dr B. Abela-Ridder/Neglected Zoonotic Diseases.2018. 183 pp.
- Bernadette Abela-Ridder, Susan Moore, Ashwath Narayana, Deborah Briggs, Lea Knopf Eds.: Scientific and Operational Updates on Rabies. Vaccine. Eds. 2019. Vol. 37. Supp. 174 pp.
