“Avui es donen moltes manifestacions concretes que assenyalen el pas de la laïcitat al laïcisme”
Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe emèrit de Barcelona, va ingressar a la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) com a acadèmic d’honor durant una cerimònia que es va celebrar el 12 de desembre. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Laïcitat i laicisme a l’occident europeu”, on repassa l’actualitat de l’Església en una societat on el fenomen religiós està cada vegada més assetjat. A la cerimònia van assistir, entre altres personalitats, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella; l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan Enric Vives, i el bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo. Va respondre al discurs d’ingrés, en nom de la RAED, l’acadèmic de número Francesc Torralba.
Martínez Sistach va defensar el dret a la llibertat religiosa reconegut per la immensa majoria de països occidentals i va lloar la laïcitat que reconeix i dóna suport a la Constitució espanyola, i fins i tot va lloar el paper positiu que té per al manteniment de la fe i d’una institució sòlida i arrelada com l’Església catòlica, però va contraposar a aquesta realitat constructiva la d’un laïcisme que pretén acabar amb qualsevol fet religiós. Així com va reconèixer el paper humanista i de respecte a la religió de la Unió Europea. “En el procés de desenvolupament i maduració de la Unió Europea el dret fonamental de llibertat religiosa i la gran qüestió de Déu té un paper primeríssim, encara que no sempre es reconeix. Perquè la Unió Europea està al servei de les persones que la integren i aquestes gaudeixen i gaudiran sempre de llibertat religiosa per realitzar-se plenament”, va assenyalar.
Tot i així, aquest respecte mutu es trenca de vegades per perjudici no només de l’Església, sinó d’una societat cada cop més espiritual, com assenyalen tots els estudis. “Avui es donen moltes manifestacions concretes que assenyalen el pas de la laïcitat al laïcisme: reduir la presència de la religió a l’interior dels temples i en el fur intern de les persones, impedir que els creients es manifestin públicament sobre les realitats socials i ètiques de la societat, treure de l’àmbit públic de la societat tot signe religiós, tendir a utilitzar els temples per a fins socials i culturals alienes a la religió i reduir la presència pública de les religions al·legant afavorir la pau social. Per això és molt actual parlar de laïcitat i de laïcisme, de llibertat religiosa, de llibertat d’expressió. i cal dir que es parla amb força confusió, especialment quan es fa referència a laïcitat i laïcisme, usant aquests dos termes per identificar un mateix concepte”, va defensar.
Martínez Sistach va apel·lar a la crida del papa Francesc a una Església humil i samaritana, allunyada de les institucions polítiques o que tenen algun poder per anunciar el missatge de Jesucrist i l’Evangeli a una societat lliure i plural. “L’Església ha d’assumir i realitzar la totalitat de la seva missió evangelitzadora, tant pel que fa referència a l’anunci de la fe de l’Evangeli, com pel que fa referència a la capacitat de transmetre a la societat civil un esperit que pugui fer-la més humana . No obstant això, una de les exigències de l’Església actual és que ofereixi camins adequats de presència comunitària que acompanyen els cristians en la societat pluralista en la qual cada vegada es fa més difícil ser creient en solitari. l’Església ha de ser una Església de comunió que es realitzi en comunitats concretes, de dimensions humanes, en què sigui possible la veritable fraternitat cristiana “, ha conclòs.
