Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), convida a la comunitat acadèmica a realitzar un recorregut cultural per Europa de la mà dels articles “Siguiendo a los impresionistas en Île-de-France”, “La casa de los poetas en París”, “Los pinceles de Cézanne en Aix-en-Provence”, “El nacimiento de la puericultura en París” i “¿Shakespeare en París?”, que va publicar al llarg el mes de gener passat a la secció “Lectores corresponsales” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”. L’acadèmic forma part activa de la seva comunitat de lectors.
Pintura impressionista ‘Rue Saint-Honoré, dans l’après-midi. Effet de pluie’ pintado por Camille Pissarro
A “Siguiendo a los impresionistas en Île-de-France”, l’acadèmic agrupa els principals representants d’aquest moviment que va marcar un punt d’inflexió en la història de l’art en dos grups: Claude Monet, Pierre-Auguste Renoir, Berthe Morisot, Gustave Caillebotte i Alfred Sisley, que mostren els pobles propers a París colonitzats per turistes, i Camille Pissarro, Paul Cézanne, Armand Guillaumin i Paul Gauguin, que prefereixen el paisatge rústic i agrícola. “L’impressionisme va néixer al districte parisenc de Batignolles, al Café Guerbois, Brasserie des Martyrs i la Nouvelle Athènes. Pinten la societat dels carrers i dels petits oficis. Diuen que el carrer pertany al poble. Allà resideix el seu poder i a vegades resideix el seu poder i de vegades allà hi ha la revolució. Hi ha temes de cortesanes, ballarines, music-hall, circ, òpera, teatres i també l’amor sota tarifa com a Toulouse Lautrec i Van Gogh. Duranty codifica les teories impressionistes, ‘s’intenta tornar al moviment, la trepidació i l’entrecreuament de vianants, com s’ha intentat buscar el tremolor de les fulles, el frec de l’aigua i la vibració de l’aire inundat de llum’. Des del 1870 alguns impressionistes s’allunyen de París per pintar ‘au-plein-air’. Un nou vocabulari visual s’afegeix als impressionistes”, explica.
Per la seva banda, a “La casa de los poetas en París”, Callabed narra en primera persona les impressions de la seva visita a la Societat de Poetes Francesos, que té més de 100 anys de vida i té la seu al carrer Monsieur le Prince de París. “Allà se celebren lectures poètiques, presentacions de llibres i exposicions de pintura. Un racó exquisit del literari barri d’Odéon. Allà vaig sentir que els polítics s’han de dedicar a donar realitat al que es diu i s’escriu a la societat, per això el filòsof Habermas assegurava que la tasca dels pensadors i poetes ha de consistir a crear opinió pública”, exposa.
A “Los pinceles de Cézanne en Aix-en-Provence”, el president del Club de Pediatria Social suggereix una visita a Aix-en-Provence, on es poden descobrir els llocs on van néixer les grans obres de Paul Cézanne i els motius que va recollir a les seves aquarel·les i olis, com la muntanya de Sainte-Victoire, que va ser un tema recurrent en la seva producció pictòrica. “Cézanne freqüentava els cafès del carrer Mirabeau com el Café des Deux Garçons, lloc de tertúlia amb pintors com Nidon i farmacèutics com Capdeville. També el Café Oriental, on Joaquin Gasquet el troba per primera vegada el 1896. El Café Beaufort era punt de trobada d’artistes contestataris com Ravaison, Gasquet, Solari i Cézanne. Alguns llocs on Cézanne va plantar el seu cavallet són la casa de Jas de Bouffan, les pedreres de Bibémus i al seu taller de Les Lauves”, assenyala.
Dr. Joaquín Callabed
En línia amb la seva pròpia activitat professional, Callabed dedica “El nacimiento de la puericultura en París” a rememorar la seva darrera visita al Museu de l’Assistència Pública de París, un espai que recull la història dels hospitals de la capital francesa des de l’edat mitjana fins al segle XX i on es descriu la lluita contra la morbiditat i la mortalitat infantil millorant l’assistència als parts i lluitant contra les infeccions. “El museu, situat a prop de Notre Dame, té diverses seccions: l’església als orígens de l’hospital, l’assistència als nens abandonats, l’hospital de marginats i l’equipament dels hospitals. També una sala de música, museu de farmàcia i una reconstrucció parcial d’una sala antiga de malalts, s’acompanya d’una pinacoteca important sobre temes de salut i assistència pública, els quadres semblen gotes d’ambre que han segrestat la bella història de la medicina. Es descriu amb documents, objectes, escultures i pintures la lluita contra les malalties infantils com la destinada a la vacuna de la diftèria, la intubació per tractar la diftèria o la promoció de la lactància materna”, narra.
Finalment, a “¿Shakespeare en París?”, presenta la llibreria amb el nom del reconegut escriptor britànic, considerat un monument a la literatura anglesa a la capital francesa. “Als meus passejos per París poques vegades manco a la cita amb una de les llibreries de més encant, la Shakespeare and Company. Vaig treballar intensament per conèixer la seva autèntica història, que estava una mica difusa. És un bell monument al llibre i a la literatura anglesa a la capital francesa. És una llibreria i biblioteca especialitzada en literatura anglosaxona. És un temple del llibre que acull bé els pelegrins. Hi ha aromes noves i estimulants que destil·len els milers de llibres que miren al visitant. Disposa d’un pou dels desitjos i els visitants poden llançar monedes”, recorda.
