Dr. Jaume Llopis
Jaume Llopis, doctor en Economia i Direcció d’Empreses, professor emèrit de IESE-Universitat de Navarra i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Corporació durant una solemne cerimònia que es va celebrar a la sala d’actes de Foment del Treball, seu acadèmica, el 9 de febrer passat. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Las nuevas coordenadas de la dirección general. La realidad competitiva actual impone nuevas prácticas, nuevos estilos de liderazgo y nuevos enfoques de dirección en las organizaciones”. Li va respondre en nom de la Reial Acadèmia l’acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Socials Pedro Nueno. La sessió es va poder seguir en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visualitzar.
El nou acadèmic va defensar un nou concepte de gestió empresarial marcat per les profundes transformacions que ha accelerat i en bona part comportat la pandèmia per obrir un nou entorn competitiu: la globalització, la digitalització, les innovacions disruptives, els canvis en els hàbits i preferències dels consumidors, les noves demandes dels treballadors i la transformació del rol de l’empresa a la societat, entre d’altres. “Gairebé tots aquests fenòmens i el seu impacte a les organitzacions han estat àmpliament investigats i documentats. Tot i això, l’efecte de totes aquestes transformacions de gran importància en el dia a dia del director general és un camp relativament poc explorat”, va iniciar Llopis la seva intervenció.
El seu estudi, empíric, parteix de treball de camp amb un grup representatiu de 300 alts directius per constatar que els canvis esdevinguts o consolidats en la darrera dècada estan redefinint les funcions i els atributs que caracteritzen la figura del director general. A tots ells se’ls van formular preguntes del tipus: com ha canviat la funció del director general?, què caracteritza els líders empresarials del segle XXI?, han d’assumir noves funcions?, com és el seu estil de direcció? quin tipus de pràctiques adopten o promouen a les seves organitzacions?, hi ha uns trets comuns entre ells?, com organitzen la seva agenda?, què prioritzen?, entre d’altres. Per a partir d’aquí, elaborar una guia d’actuació articulada en set idees clau: èmfasi en propòsit, visió, missió i valors; creació i desenvolupament d’una identitat corporativa potent i atractiva; nous estils de lideratge; direcció més orientada a l’exterior i més atenció a les relacions amb els diferents ‘stakeholders’; focus en les persones i en el desenvolupament; importància de la capacitació i de l’aprenentatge organitzatiu, i decisions més ràpides i freqüents.
“La realitat competitiva del segle XXI imposa noves pràctiques, estils i enfocaments de direcció. Amb aquestes noves coordenades el que pretenem, en última instància, és oferir una guia pràctica que pugui servir com a punt de referència per als màxims responsables de la gestió de les organitzacions. Per descomptat, molts CEO ja han pres bona nota dels canvis i han adaptat els seus estils de direcció a les noves circumstàncies, però encara hi ha molts alts directius que segueixen liderant les seves organitzacions amb pràctiques i estils caducs. No veuen més enllà dels resultats immediats, pensen que l’estratègia corporativa no és important, tracten els seus empleats com un recurs més, es limiten a posar en marxa reestructuracions en temps difícils i encara creuen que el pressupost és el principal mesurador de la marxa de l’empresa. No entenen el nou món i la nova societat en què vivim, en què el propòsit de l’organització és més important que el benefici a curt termini, en què cal buscar l’equilibri per satisfer tots els ‘stakeholders’, en què l’ordre i el comandament i les estructures jeràrquiques són reemplaçades per estils de direcció molt més col·laboratius i per organitzacions més planes, democràtiques i flexibles”, va concloure.
Llopis va iniciar la seva llarga i reeixida trajectòria al món de la gestió empresarial a la dècada dels anys 60 del segle passat a l’empresa de productes carnis Purlom, en aquells moments en mans de la família Carulla (Gallina Blanca). Va començar de cap de vendes i al cap de cinc anys ja n’era director general. Aleshores un ‘head hunter’ el va portar a la multinacional Moulinex, que tenia previst crear la filial espanyola. Després d’un període a Mèxic i Veneçuela, Llopis es va guanyar l’apel·latiu de Maradona el 1982 arran del seu fitxatge milionari per Cecsa, obra de Pere Duran Farell, un període a què van seguir les seves etapes al capdavant d’empreses i marques icòniques com Solís, Nestlé o Borges, al sector de l’alimentació, o la paperera Sarrió.
De la seva vasta trajectòria acadèmica, al seu magisteri a IESE se sumen els seus cursos com a professor convidat a les escoles de negocis IPADE (Mèxic), AESE (Portugal), IDE (Equador), INCAE (Nicaragua), IEEM (Uruguai), MDE ( Costa d’Ivori), l’Institut San Telmo de Sevilla, i EADA, a Barcelona. Des del 1992 ha organitzat les Trobades d’Empresaris d’Alimentació i Begudes de IESE Business School a Espanya i, des del 2015, a Mèxic. El seu curs “Qué hacen los Buenos Directivos. Prioridades de la Alta Dirección” compta amb més de 34.000 alumnes inscrits a la plataforma online Coursera. Conferenciant habitual i autor de llibres de referència en l’àmbit de la gestió empresarial, va ser elegit com a Millor Director de Màrqueting d’Espanya el 1975 per la revista “Marketing Actualidad” i Millor Directiu de l’Any el 1982 per l’Associació Espanyola de Directius.
