Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), realitza un recorregut erudit i divulgatiu per la història de la literatura, l’art, la filosofia, l’ètica i la ciència als articles “Tras los pasos de José Zorrilla en Valladolid”, “La docta, creativa y artística Bolonia”, “Los filósofos médicos de la Antigua Grecia”, “La cima artística de Giotto en la capilla Scrovegni”, “Las claves del respeto a los animales” i “Crítica al utilitarismo de Jeremy Bentham”, publicats entre els passats 11 i 30 de juliol a les seccions “Lectores expertos”, “Lectores corresponsales”, “Las fotos de los lectores” i “La mirada del lector” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.
A “Tras los pasos de José Zorrilla en Valladolid”, l’acadèmic rememora una visita recent a l’actual casa-museu que el consistori de la capital castellano-lleonesa ha dedicat a l’autor de “Don Juan Tenorio”, en què va viure els set primers anys de la seva vida, i esbossa la seva vida i la seva obra, destacant la importància que va tenir a la literatura espanyola. “Una exquisida guia del museu condueix els meus passos. La planta baixa és un recollit saló d’actes, Sala Narciso Alonso Cortés, i està precedida pel jardí romàntic, amb un bellíssim roserar central, flanquejat per xiprers, pollancres, aceroles, til·lers, saücs. Zorrilla va ser un brillant escriptor que va viure segons els seus desitjos. Va saber conquistar la seva llibertat. Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola“, explica.
D’altra banda, a “La docta, creativa y artística Bolonia”, Callabed traça els desconeguts vincles entre la capital de l’Emília Romanya i Saragossa. “La primera vegada em va impressionar per la solidesa i bellesa del seu teixit urbà, exquisidament conservat amb maons vermells i carrers porticats durant 40 quilòmetres. La seva universitat és de les més antigues del món. El 1530, Bolonya va acollir les Corts Papal i Imperial per a la coronació de Carles V, que es va celebrar a Sant Petroni, una de les seves meravelloses esglésies. I l’escola barroca de pintura amb Anibal Carracci al capdavant és d’una gran dignitat. Però Bolonya mereixia una visita més detallada. Volia conèixer, també, la porta i el carrer Saragossa que fa vuit segles que existeix”, inicia el seu relat.
A “Los filósofos médicos de la Antigua Grecia”, l’expert s’endinsa en els orígens de la medicina, forjada a les escoles mèdic filosòfiques, on es van establir els principis racionals d’aquesta ciència, particularment amb Hipòcrates, i també a l’estudi de les plantes com a terapèutica, també dels seus principis actius, amb Dioscòrides. Després de citar les principals escoles on va sorgir la medicina, Callabed s’atura a la figura del que és considerat el seu fundador. “El pare de la medicina grega i de la medicina racional va ser Hipòcrates de Cos (segle V a.C.), que va establir no només els fonaments de la patologia, sinó que va aplicar una teràpia apropiada. Amb la medicina hipocràtica apareix el malalt com protagonista al drama de la curació”, explica.
Itàlia i l’art tornen a ser els protagonistes a l’article “La cima artística de Giotto en la capilla Scrovegni”, on elogia els frescos d’aquest precursor del Renaixement a l’església de Santa Maria de la Caritat a Pàdua, declarats Patrimoni de la Humanitat. “Aquí es troba l’obra més ben conservada i més genuïna de l’artista florentí. Aquí hi ha el mestre altíssim del color i de l’art d’escorçar els volums de les figures amb el joc del clarobscur. Les imatges de la ira i l’esperança són el millor escorç pictòric de la primera meitat del segle XIV. Hi ha una audaç innovació de la iconografia bizantí medieval, es considera un dels cims de l’art occidental, hi ha 36 pintures amb els episodis del Sacre Poema, un sòcol mostra als mortals el rastre dels vicis i les virtuts. Hi ha una dolça llum verda a la casa d’Anna que emmarca l’abraçada dels ancians esposos Joaquim i Anna”, relata.
A “Las claves del respeto a los animales”, el president del Club de Pediatria Social explica l’evolució de la relació de l’ésser humà amb els animals, tant salvatges com de granja o les mascotes, assenyalant una necessària legislació i una sèrie de criteris ètics. “Els anys 70 del segle XX van suposar una reflexió profunda a la societat europea. El 1976 apareix el Conveni Europeu de Protecció dels Animals en Explotacions Ramaderes. El Parlament Europeu, el 1987, publica la “Resolució sobre política relativa al benestar dels animals de cria” i una directiva de la CEE, el 1986, legisla sobre protecció d’animals utilitzats en experimentació i altres fins científics, que es va incorporar a l’ordenament jurídic espanyol en un reial decret el 1988″, recorda.
Per últim, a “Crítica al utilitarismo de Jeremy Bentham”, aborda també l’ètica i la bioètica, en aquest cas en els àmbits de la ciència i de la indústria, en contraposició a la denominada ètica de Benthan. “L’ètica per a Benthan és una qüestió de càlcul de conseqüències. Es converteix en una teoria moral segons la qual la bondat o la maldat d’una acció depèn no de la qualitat que l’acte tingui en si mateix, sinó de les seves conseqüències sotmeses a una valoració global. Les accions que aconsegueixen plaer són bones i les que produeixen dolor són inevitablement dolentes”, explica.
Llegiu “Tras los pasos de José Zorrilla en Valladolid”
Llegiu “La docta, creativa y artística Bolonia”
Llegiu “Los filósofos médicos de la Antigua Grecia”
Llegiu “La cima artística de Giotto en la capilla Scrovegni”
Llegiu “Las claves del respeto a los animales”
Llegiu “Crítica al utilitarismo de Jeremy Bentham”
