Salvador de Brocà
Professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili i del Monestir de Poblet, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i president de la seva Secció de Ciències Humanes
Salvador de Brocà, professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili i del Monestir de Poblet, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i president de la seva Secció de Ciències Humanes, ha publicat l’obra “Un passeig per la Il·lustració” (Arola Editors), on aborda des d’un pla general les línies de pensament d’una època marcada per l’evolució del pensament i el qüestionament del dogma de fe que va acabar definint un nou paradigma cultural. Doctor de Filosofia i Lletres, membre de la Secció de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans i autor d’una desena de llibres de referència sobre filosofia i història del pensament, De Brocà és un dels principals especialistes en la cultura i pensament del Barroc i la Il·lustració.
“L’aparició del pensament il·lustrat venia de la mà de l’escepticisme respecte de la monarquia absoluta i de les rígides formes en què el magisteri de l’Església s’enfrontava a les veus que reclamaven una major atenció als drets de la raó. El divorci actual entre la cultura i el cristianisme, el que coneixem com secularització, va avançar notablement des del trencament de l’ordre civil i les guerres de religió dels segles anteriors. S’obria camí un nou model antropocèntric que substituïa, en realitat, la metafísica de l’ésser per la metafísica del subjecte, per més que les categories significatives, tant en l’àmbit filosòfic com en el polític provenien de conceptes teològics, eren teologia secularitzada”, assenyala el mateix autor en la presentació de l’obra.
Dr. Salvador de Brocà
De Brocà analitza tant l’auge de les noves potències impulsades per una burgesia a l’alça i una religió, el protestantisme, que guanya terreny a Europa. “El resultat de tot això va ser l’ascens de dues grans potències, Prússia i Rússia, la pràctica desaparició de Polònia i un desplaçament del centre gravitacional de la política europea cap a l’est. França, encara que amb una posició de preeminència al continent europeu, havia anat perdent poder en benefici del Regne Unit, recolzat aquest per una economia en ple desenvolupament i una superior potència naval, mentre que Espanya es trobava ara a la defensiva”, explicava l’acadèmic en una de les seves últimes dissertacions a la Reial Acadèmia sobre una matèria a la qual fins i tot va dedicar el seu discurs d’ingrés.
“Un pensador alemany de segle passat, Karl Löwith, seguint una tesi de Dilthey de finals de segle XIX, va explicar que la filosofia moderna de la Història, des del seu cim assolit per Hegel, substitueix la noció de providència com a guia de l’esdevenir històric, per la idea de progrés en la humanitat, el que els il·lustrats deien, sobretot en francès, perfeccionament”, assenyala De Brocà, qui a aquest poder que cobra el pensament en el període il·lustrat suma els nous equilibris geopolítics, que basculen entre el podre espanyol i francès al britànic a partir del desenllaç de la guerra de successió a la Corona espanyola que conclou amb el Tractat d’Utrecht. Sense oblidar la importància cabdal de l’economia a les albors del capitalisme, també a favor de l’Europa protestant.
