Teresa Freixes

Dra. Teresa Freixes

Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe, vicepresidenta de la plataforma ciutadana Societat Civil Catalana i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre l’actualitat política espanyola i internacional als articles Totalitarismo, autocracia y populismo”, “El TJUE y los tribunales constitucionales”, “El discurso del Rey”, “Extremadura ha hablado” i “Fuegos artificiales o eslabón de la voladura, publicats al llarg de desembre al portal especialitzat Artículo 14 i el diari digitals The Objective. D’altra banda, Freixes va dirigir aquest mateix mes de desembre el Seminari Doctoral Premi Europeu Carles V d’Estudis Pluridisciplinaris sobre l’Europa Contemporània-Fòrum Europeu de la Discapacitat, que es va celebrar al Reial Monestir de Santa María de Guadalupe sota el títol “Unidos en la diversidad: el impacto de la Unión Europea en la vida de las personas con discapacidad” i que va aplegar investigadors d’Espanya, Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Sèrbia i Colòmbia.

A “Totalitarismo, autocracia y populismo”, la vicepresidenta de la RAED considera que el Govern de Pedro Sánchez ha desvirtuat la democràcia espanyola forçant les seves institucions i la separació de poders. “La qualificació de totalitari pot semblar, si no s’aprofundeix al seu significat, alarmista o malintencionada, quan es pretén aplicar respecte del que avui passa a Espanya, quan l’esperpèntica descomposició del règim sanchista, clara als ulls de qualsevol persona mínimament informada, no és percebuda pels fidels seguidors d’aquest, que perpetuen també un relat falsari, fonamentat especialment en impedir que a Espanya no governi ningú que no siguin ells. Han passat de la colonització de les institucions a l’ensopiment social, redreçat amb unes dosis de populisme il·liberal, defensant aquell totalitarisme que ha arribat a envair l’espectre no només polític, sinó també social i econòmic. Els falta poc per caure definitivament del burro, doncs estan caient a retalls per golfs, bavosos, lladres i corruptes, però falta el detonant que ens permeti transitar cap al relleu democràtic”, considera.

Per la seva part, a “El TJUE y los tribunales constitucionales”, l’experta destaca el paper de la justícia europea com a garant de l’Estat de dret als països membre. “Europa, la Unió Europea, està donant cada cop més importància a les garanties de l’Estat de dret, com a valor de la UE. No respon ja només a les qüestions prejudicials presentades per jutges interns, sinó que són ja les mateixes institucions europees les que vetllen pel que s’ha de complir respecte als indicadors establerts tant per ella mateixa com per la Comissió de Venècia. Tenim pendent, a més del nomenament de quatre membres del Tribunal Constitucional, la reforma de la llei orgànica del Poder Judicial per adaptar el Consell General del Poder Judicial als estàndards europeus, ja que així es va acordar en el diàleg estructurat entre la Comissió Europea, el PSOE i el PP, amb el compromís que aquesta qüestió hauria d’estar resolta al menor breu termini possible. Fa ja més d’un any i en això encara hi som, malgrat que la Comissió de Venècia s’ha posicionat clarament al respecte, demandant l’adaptació i establint criteris concrets en alguns punts, sense que apareguin a l’horitzó signes favorables a tal compliment”, explica.

A “El discurso del Rey”, l’acadèmica es refereix al discurs de Nadal que va pronunciar Felip VI. “El rebuig als atacs a la Constitució, a l’Estat de dret, als valors de la Transició, és subjacent a la defensa que el Rei ha fet de tot el que ens uneix davant els extremismes, radicalismes i populismes, lamentant alhora la pèrdua de confiança a la política que la creixent crispació ha vingut instaurant, de dalt a baix, aixecant murs i perpetuant, quan no creant, rancúnies. I ho ha fet des del Palau Reial, per primera vegada a peu dret, precisament des de la Sala de Columnes en la qual es va firmar l’adhesió a les llavors Comunitats Europees, avui Unió Europea”, detalla.

Freixes dedica l’article “Extremadura ha hablado” a les recents eleccions anticipades celebrades en aquesta comunitat autònoma, expressant el seu desig per tal que s’assoleixi un acord de governabilitat sense prejudicis. “Esperem que María Guardiola no hagi de recórrer a tornar a dissoldre l’Assemblea d’Extremadura, com va afirmar durant la campanya electoral si no aconseguia els seus objectius de governabilitat. A altres contextos, a altres països, on el respecte al guanyador de les eleccions, sigui qui sigui, comporta facilitar-li la formació del govern, tindríem davant nosaltres un escenari en el qual el segon partit més votat, sigui el que sigui també, encapçalaria les opcions col·laboratives oferint, bé sigui una coalició governamental, un suport parlamentari o, com a mínim, una abstenció que permetés formar govern. També podria aplicar-se la mateixa regla al tercer partit en lliça. Això, amb els números davant, és perfectament possible a Extremadura, ja que el PP té més escons que tota l’esquerra junta”, afirma.

Finalment, a “Fuegos artificiales o eslabón de la voladura”, la presidenta de Citizens pro Europe reflexiona sobre la debilitat de l’Executiu de Pedro Sánchez. “Quant més durarà aquesta situació? Sánchez afirma que val la pena governar (estar en el govern hauríem de dir) malgrat tot el que passa. Segurament a ell sí que li val la pena ja que, en cas de cessar al càrrec, cessaria bona part de l’ocupació institucional protagonitzada pels seus. I amb això, deixaria d’existir la possibilitat d’intentar interferir als assumptes, econòmics i judicials, sobre els quals, si no pot controlar-los directament, anirà creant els relats necessaris (no se sap si suficients) perquè la posada en pràctica del seu manual de resistència segueixi el seu curs fins que algun detonant, ara per ara desconegut, torni la paraula a la ciutadania. No sabem, doncs, si el que veiem són focs d’artifici i distracció o si continua responent al que pot ser considerat com una de les etapes de demolició sistemàtica que el seu full de ruta conté”, conclou.