Mariàngela Vilallonga, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la coincidència de la seva estada a Suïssa, per motius molt diferents, de tres escriptores catalanes fonamentals al treball “Escriptors catalans a Suïssa: Aurora Bertrana, Cèlia Suñol, Mercè Rodoreda”, que va presentar al Cicle de Ponències que la Reial Acadèmia va celebrar a Barcelona i Madrid l’any passat. Aurora Bertrana va viure a Suïssa entre el 1923 i el 1926 i entre el 1938 i el 1948. Cèlia Suñol hi va passar els anys 1921, 1922 i 1923, i Mercè Rodoreda va viure a Suïssa entre el 1954 i el 1972 i, com destaca Vilallonga bona part de la seva obra no s’entén la seva obra sense la seva estada allà.
“La relació que s’estableix entre la vida i l’obra d’aquestes tres autores és un diàleg que s’inicia o consolida a Suïssa. Vides i obres creuades, excel·lent literatura amb el teló de fons dels Alps i de les ciutats suïsses. Altres autors hi van fer estada també i van deixar constància en algunes de les seves obres, fins al punt que Aurora Bertrana, al segon volum de les seves ‘Memòries’, va escriure: ‘De l’estada dels catalans a Suïssa es podria escriure tot un volum. No crec que fora dels menys interessants a condició de no amagar ni atenuar res de tantes i tan variades aventures com hi van viure'”, inicia l’acadèmica el seu estudi.
Dra. Mariàngela Vilallonga
Després de repassar la seva obra i les al·lusions directes al lloc que els va servir de refugi, Vilallonga conclou en la coincidència de com totes tres van transformar aquesta experiència en matèria literària i com va resultar fonamental tant a la seva vida com a la seva obra. “Totes tres acaben fent literatura de les seves vivències suïsses, a través de gèneres diferents: la novel·la, les memòries i la narració breu. Amb l’autobiografia com a teló de fons, més explícit en unes que en una altra. Es pot concloure que els esdeveniments viscuts a Suïssa colpegen fortament l’ànima de les tres escriptores. A Bertrana i Suñol els permet portar a terme una gran obra literària on Suïssa té reservat un paper protagonista. A Rodoreda li permet escriure les seves obres literàries més grans regurgitant la Barcelona que havia conegut i abandonat a la força”, afirma.
Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre el març del 2019 i el setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent fins a la seva jubilació el curs passat. Des del maig és, a més, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les investigacions en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó. Recentment, va ser nomenada consellera del grup editorial Grup62.
