Francisco López Muñoz
Professor de Farmacologia i vicerector d’Investigació i Ciència i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela. Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), analitza la relació entre les substàncies psicotròpiques i d’abús més habituals i els índexs de criminalitat a l’estudi “Un repte de gran calat social: drogues d’abús i criminalitat”, que presenta a la primera edició del projecte Reptes Vitals per a una Nova Era, impulsat per la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors al costat de la RAED. El primer lliurament de Reptes Vitals va veure la llum el passat mes d’abril en format de llibre amb l’objectiu d’establir-se com un informe pluridisciplinari anual de referència sobre la nova realitat que sorgeix després de la pandèmia.
“El consum de substàncies químiques amb efectes psicotròpics ha estat una constant històrica de l’ésser humà, que cal emmarcar no solament en el vessant socio-sanitari o jurídic-legal, sinó al més ampli cercle antropològic de la cultura. De fet, la major part de les civilitzacions han incorporat una droga diferent per complementar els seus diversos rituals. Però a part d’aquest ús místic o religiós i de l’ús terapèutic que diferents agents psicotròpics han tingut al llarg de la història, aquest tipus de substàncies també han estat emprades com a instruments d’evasió i/o plaer. L’ús ‘recreacional’ de les substàncies psicotròpiques ha constituït la base històrica del fenomen de la drogodependència, de tan nefastes conseqüències en les diferents societats. El problema de les drogues d’abús i la seva connexió amb el desenvolupament de conductes delictives va anar incrementant-se progressivament al món occidental durant el segle XX, arribant al seu punt àlgid en dates relativament recents, de mans del moviment contracultural de maig del 68 i de la generació de la guerra del Vietnam. Aquesta situació va ser entesa per Nacions Unides com un problema de salut pública, creant-se un Programa de Fiscalització d’Estupefaents i una Junta Internacional amb el mateix nom per al seu control i erradicació”, inicia l’acadèmic la seva reflexió.
Després de repassar les característiques, peculiaritats, història i hàbits de consum de les principals drogues d’abús (heroïna i altres opiacis, cocaïna, cànnabis, LSD, amfetamines, èxtasi, psicofàrmacs, flunitrazepam, GHB, ketamina i fenciclidina), López Muñoz assenyala que si bé no hi ha un nexe causal definitiu entre consum de drogues i delitogènesi, la majoria de drogodependents no delinqueixen i els que ho fan no delinqueixen sota l’efecte de les drogues, la relació existent entre les drogodependències i la comissió de determinats delictes és un fet del que ningú no dubta avui en dia.
En aquest sentit, apunta com les Memòries de la Fiscalia General de l’Estat i les dades publicades als Anuaris Estadístics del Ministeri de l’Interior indiquen que una mica més del 80% dels subjectes drogodependents a les grans ciutats cometen algun tipus d’activitat delictiva i la meitat dels reclusos interns als centres penitenciaris espanyols ho són per delictes contra la salut pública, és a dir, per tràfic de drogues. “Des del punt de vista criminològic, el vincle entre l’ús/abús de drogues i la delinqüència pot ser classificat d’acord amb una triple tipologia, que ha vingut a denominar-se com a delinqüència induïda, funcional i relacional”, determina l’expert.
D’altra banda, López Muñoz assegura que en matèria de delinqüència induïda també cal tenir present la implicació de les drogues d’abús en la gènesi de sinistres de trànsit, segons va reconèixer directament Nacions Unides el 1994. Segons les dades de l’informe “Driving Under Influence of alcohol, Drugs and Medicines”, corresponent al 2013, projecte en què va participar la Direcció General de Trànsit, el 12% dels espanyols que conduïen turismes haurien consumit alguna droga il·legal i/o alcohol abans de conduir. El 43% dels conductors morts el 2013 i analitzats per l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses van presentar alguna substància psicoactiva a l’organisme, sent l’alcohol la substància més comuna (67%), seguida de drogues il·legals (35,4%).
Reptes Vitals per a una Nova Era ha iniciat el seu camí amb el compromís d’una quarantena de científics, entre ells diversos premis Nobel, ex-ministres i ex-caps d’Estat, tots referents en els seus àmbits d’estudi, que aportaran les seves propostes per elaborar aquest complet i nou estudi. Una rigorosa guia de l’anomenada nova realitat des de les seves múltiples arestes.
