Rosalía Arteaga
Ex-presidenta i ex-ministra d’Educació de l’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina i acadèmica d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Dra. Rosalía Arteaga
Rosalía Arteaga, ex-presidenta i ex-ministra d’Educació de l’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, reconeguda activista per l’educació i la infància i acadèmica d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre el futur de l’educació i les noves oportunitats que deixa la pandèmia a l’article “Educación en la aldea global”, fruit d’una entrevista realitzada per l’acadèmica corresponent Cecília Kindelán i que forma part de la primera edició del projecte Reptes Vitals per a una Nova Era, impulsat per la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors al costat de la RAED. El primer lliurament de Reptes Vitals va veure la llum el passat mes d’abril en format de llibre amb l’objectiu d’establir-se com un informe pluridisciplinari anual de referència sobre la nova realitat que sorgeix després de la pandèmia.
Per a l’acadèmica d’honor, les conseqüències derivades d’aquesta crisi sanitària, social i econòmica com la necessitat de l’aïllament, de les quarantenes, de romandre necessàriament a casa… van modificar la quotidianitat de l’escola clàssica i van obligar als nens, adolescents i joves a adoptar nous hàbits que si bé van obrir una important bretxa en funció dels recursos disponibles també obren una nova via en portar l’escola a entorns remots o realitats complexes, com s’ha fet a alguns països mitjançant de la televisió, un mitjà àmpliament accessible.
“La pandèmia ens deixa un seguit d’aprenentatges, molts d’ells difícils d’assimilar, però que es tornen una necessitat si volem sobreviure com a espècie i accedir a la qualitat de vida que apareix com un gran leitmotiv”. Aquestes lliçons venen donades en diferents àmbits: el de la salut, amb un èmfasi en la necessitat de reforçar la salut pública, o el de l’economia, que a més dels incentius i la generació d’ocupació ha de preocupar-se per eliminar les bretxes i asimetries que són font de descontents, violència i odi. Un altre tema fonamental és la peremptòria cura de l’entorn natural.
Centrada en l’àmbit de l’educació i la seva adaptació a les situacions d’aïllament que ha comportat la pandèmia, Arteaga creu que al llarg dels mesos i anys vinents els experts avaluaran el que ha significat l’adaptació de la transició d’un model presencial a un altre en línia en circumstàncies crítiques i inusuals, i d’aquestes avaluacions, reflexions i ensenyaments es podran treure lliçons que serviran per millorar de manera substancial el que fins ara era una simple hipòtesi de treball. D’aquí sortirà el futur de l’educació i els millors mecanismes d’adaptació per a nens i docents.
“La capacitació dels mestres ha d’estar liderada pels organismes rectors de l’educació, els ministeris que se’n fan càrrec a cadascun dels països, atenint-nos a la seva principal raó de ser, assumir les polítiques educatives a les seves circumscripcions territorials i amb la idea d’enfortir la part pública, de manera que cap persona en edat escolar quedi fora del sistema. Invertir en educació és el millor que poden fer els governs, les corporacions, els individus, i el no fer-ho té greus conseqüències tant a curt com a mitjà i llarg termini”, conclou.
Reptes Vitals per a una Nova Era ha iniciat el seu camí amb el compromís d’una quarantena de científics, entre ells diversos premis Nobel, ex-ministres i ex-caps d’Estat, tots referents als seus àmbits d’estudi, que aportaran les seves propostes per elaborar aquest complet i nou estudi. Una rigorosa guia de l’anomenada nova realitat des de les seves múltiples arestes.
