Francisco González de Posada
Catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina i president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote, va ingressar com a acadèmic de honor electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant un acte que es va celebrar a la seu de la Reial Corporació el passat 15 de desembre. L’acte va estar tancat a el públic, però va poder seguir en streaming pel canal de YouTube de la RAED, on roman el vídeo de la sessió. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “El aritmómetro electromecánico de Torres Quevedo (1920), primer ordenador. Conmemoración de su centenario (2020) a la luz de la historia de la ciencia del último siglo”. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmic de número i director d’Institut de Relacions Internacionals de la RAED José Ramón Calvo.
Doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports, en Teologia, en Filosofia, en Sociologia, en Medicina i en Filologia Hispànica, el nou acadèmic d’honor rememora el paper d’aquest científic càntabre de finals de segle XIX i principis del segle XX en el desenvolupament de les primeres màquines algebraiques, antecedent dels actuals computadors. “Els estudis i aportacions de Torres Quevedo en aquest camp de les màquines analògiques se situen en la fase anomenada de tipus mecànic. Tant les seves concepcions teòriques com les seves creacions tecnològiques es basen en la cinemàtica de mecanismes de manera que estableix relacions entre els valors simultanis dels desplaçaments o girs realitzats per diversos mòbils, la màquina estableix entre les variables les relacions expressades per les fórmules matemàtiques”, explica el nou acadèmic d’honor al seu estudi.
González de Posada explica en aquest treball que va ser el mateix Torres Quevedo va ser qui va anomenar a aquesta nova tecnologia de càlcul màquines algèbriques, nom amb el que han passat a la història. “Torres Quevedo va ser un excepcional inventor, potser el més prodigiós inventor del seu temps; les seves màquines algèbriques ocupen un lloc preeminent en la història de la computació en aquesta fase mecànica que va concloure definitivament amb l’aparició de les computadores electròniques”, assenyala.
L’acadèmic destaca en aquest sentit la publicació de l’estudi “Ensayos sobre automática. Su definición. Extensión teórica de sus aplicaciones”, obra de Torres Quevedo que qualifica d’obra pionera i fonamental en la història del pensament automàtic i, per extensió, informàtic. En ella mostra dos tipus d’autòmats “segons si les circumstàncies que regulen la seva acció actuïn d’una manera contínua o si, per contra, ho facin bruscament o per intermitències”, assenyala el mateix autor en aquesta obra.
Explorant en aquesta mateixa línia va construir també el que va denominar escaquista. És a dir, una màquina capaç de jugar a escacs. Més enllà de les màquines de càlcul, el científic va destacar també per la creació de transbordadors electromecànics per salvar desnivells o cursos d’aigua com a mitjans de transport i dirigibles que van marcar una època en l’Espanya d’aquests inicis de segle XX.
