Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta el llibre “Tiempos para Humanidades (I). Un camino hacia el Renacimiento”, on reflexiona sobre la cultura de l’Antiga Grècia i la seva empremta en el Renaixement i en la Filosofia i la cultura occidentals. Així mateix, aborda la idea de la utopia, també nascuda a l’Antiguitat Clàssica i element fonamental del progrés del pensament i la història d’Occident.
“La puixant ciutat de Milet a la costa Jònia (actual Turquia) va ser l’origen de la Filosofia. Altres ciutats importants van ser Efes, Crotona, Elea, Clazòmenes, Agrigent i finalment Atenes, ciutat on apareix per primera vegada la democràcia popular i el dret a la paraula (isogonia) per part dels ciutadans. Grècia va ser la creadora de la raó i la inventora de la nova humanitat que va buscar en el pensament racional la solució als seus problemes. Els filòsofs van ser els virtuosos de la raó”, inicia l’autor la seva introducció per abordar les principals fites del desenvolupament de la Filosofia a través dels principals autors i les escoles de pensament.
En aquest sentit, Callabed apunta les figures de grans filòsofs com Pitàgores, Heràclit, Sòcrates, Antístenes, Diògens, Demòcrit, Plató, Aristòtil i Epicur al món grec i Lucreci, Ciceró, Sèneca, Epíctet i Marc Aureli al romà. Així mateix, assenyala com els seus correlats al Renaixement a les figures de Marsilio Ficino, Pico della Mirandola, Erasme de Rotterdam, Joan Lluís Vives, François Rabelais, Michel de Montaigne i Francis Bacon. Repassa també la figura de grans metges i cirurgians -a més de pensadors- del Renaixement, com ara Paracels, Andreas Vesal, Nicolau Copèrnic, Girolamo Fracastoro, Miquel Servet, Bernat Serra, Arnau de Vilanova, Andrés Laguna, Juan Pablo Bonet, Charles-Michel de l’Epée, Antonio Gómez Pereira, Francisco Vallés, Luis Mercado, Juan Huarte de San Juan, Bernadí Muntanya de Montserrat, Luis Lobera d’Àvila, Pedro Jiménez, Luis Collado, Juan Valverde, Tomás Porcell, Joan de Vila-real, Luis Mercado, Dionisio Daza Chacón y Bartolomé Hidalgo de Agüero.
Finalment, aborda les utopies dels segles XVI i XVII, amb els referents de John Milton, James Harrington, Henri Neville, Gerrard Winstanley, Diego Torres Bollo, Miguel de Cervantes, Tommaso Campanella, Thomas More i Johann Valentin i les anomenades utopies del nou món, representades per Mancio Sierra de Leguizamón, José de Acosta, Juan de Matienzo i Juan de Mariana. “Hi ha dos tipus d’utopies, unes són evasives de condició paradisíaca i altres de constructives on hi ha un programa d’acció polític. Tendem a confrontar la utopia amb el món quan en molts casos són les utopies les que han fet o fan el món. Molts somnis ja els habitem. Entenem com a text utòpic aquell en què es poden llegir descripcions de forma de vida comunitàries considerades com a perfectes o almenys altament valorades”, explica Callabed.
