Frederic Borràs, reconegut auditor i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), alerta dels riscos i incerteses que constitueix el sistema de seguretat en les transaccions monetàries Blockchain, en tant que no està regulat ni avalat per cap govern o institució de prestigi ni hi ha cap legislació al respecte. De la mateixa manera que no hi ha normes comptables que contemplin la seva utilització. Borràs realitza aquestes reflexions a l’article “¿Estamos preparados para el Blockchain?”, publicat por la revista Actualidad Fiscal y Económica en la seva edició del 31 de gener i pel diari Expansión el 22 de febrer.
Dr. Frederic Borràs Pàmies
Per a l’acadèmic, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i fundador de la reconeguda firma Morera Asesores & Auditores, “estem davant d’un d’aquells casos en què la realitat va molt per davant de la legislació. Un cop es desenvolupi aquesta normativa es podrà verificar la seva correcta aplicació a l’auditoria. Però hem de tenir en compte que no hi ha cap tecnologia que sigui completament segura, de manera que amb tota probabilitat les plataformes de Blockchain tindran també les seves debilitats”.
Blockchain és un mecanisme basat en l’entrellaçat d’algoritmes que vénen a definir una transacció, com és el cas de les que es realitzen fora dels mercats entre moneda digital com el Bitcoin. El sistema és obert, compartit i reconegut per una comunitat que avala cada operació. No obstant això, no hi ha cap regulador convencional, amb el possible resultat d’una bombolla amb conseqüències incertes. Per aquest motiu Borràs apel·la a la prudència.
“La Comissió Nacional de Mercat de Valors ha anunciat que està estudiant emetre recomanacions sobre la seva utilització, en tant que les autoritats reguladores dels Estats Units ja han emès unes recomanacions als directius de les empreses que fan servir la tecnologia de Blockchain en transaccions, que encara són bastant generals i fan especial èmfasi en què cal portar els registres comptables apropiats i mantenir el sistema de control intern necessari sobre la informació financera de tal manera que l’auditor pugui verificar-ho, en cas que sigui requerit”.
