Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va obrir el passat 7 d’abril el cicle de conferències amb motiu del quart centenari de la canonització de sant Isidre Llaurador, patró de Madrid i de nombrosos municipis rurals espanyols, organitzat per l’Institut d’Estudis Madrilenys, del qual l’acadèmic n’és també membre, en col·laboració amb el Museu de Sant Isidre de Madrid. González de Posada va presentar el treball “Iglesia y mundo en los entornos de las fechas significativas de san Isidro Labrador: 1079, 1172, 1622”.
El cicle continuarà amb les conferències impartides fins al pròxim mes de juny pels experts Juan Cruz Yabar, del Museu Arqueològic Nacional; José Manuel Cruz Valdovinos, catedràtic emèrit d’Història de l’Art de la Universitat Complutense de Madrid; Carmen Cayetano Martín, del cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de l’Ajuntament de Madrid; Cristina Tarrero Alcón, directora del Museu de la Catedral de l’Almudena; Pedro Carrero Eras, professor honorífic i investigador del Departament de Filologia, Comunicació i Documentació de la Universitat d’Alcalá; Julia Labrador Ben, membre de l’Institut d’Estudis Madrilenys; María Teresa Fernández Talaya, presidenta de l’Institut d’Estudis Madrilenys; José María Sanz Hermida, investigador de la Universitat de Salamanca, i Luis Manuel Velasco Sainz, president de la Reial Congregació de Sant Isidre de Naturals de Madrid. Les sessions es poden seguir en streaming mitjançant el canal de YouTube de l’Institut.
L’acadèmic va iniciar la seva intervenció assenyalant les dates clau a la vida de sant Isidre: el seu naixement, posterior al Gran Cisma d’Orient el 1054 i en plena divisió de la península Ibèrica entre regnes cristians i taifes musulmanes; la revolució almohade, amb l’acusació de politeisme als cristians i el rearmament teològic que això va suposar per a l’Església fins a la batalla de les Navas de Tolosa i, finalment, la data de la seva canonització, el 1622, per part del papa Gregori XV al costat d’altres sants de la talla de santa Teresa de Jesús, sant Ignasi de Loiola, sant Francesc Xavier i sant Felip Neri en plena irrupció de protestantisme.
“L’any 1085 tropes cristianes al comandament d’Alfons VI conquereixen Toledo i s’estabilitzen les fronteres durant un segle gràcies a la rebel·lió almoràvit. Isidre té una vida cristiana a Magerit que es va veure influïda per la Primera Croada (1095-1099), la fixació del Camí de Sant Jaume i la consegüent europeïtzació dels regnes cristians peninsulars i la revolució almohade, que va reforçar el dogma trinitari”, va explicar de manera succinta l’acadèmic per culminar el seu repàs ja després de la mort d’Isidre convertit en un referent de la cristiandat. Tot plegat en un nou moment de crisi després que l’Església es confrontés a la ciència amb figures com Giordano Bruno o Galileo Galilei en una nova època de convulsió i guerra a Europa.
L’Institut d’Estudis Madrilenys, amb el suport del Museu de Sant Isidre, integrat a l’Àrea de Govern de Cultura, Turisme i Esports de l’Ajuntament de Madrid, pretén amb aquest cicle donar a conèixer els fets més rellevants al voltant del patró de Madrid. Seran pronunciades al saló de conferències del Museu de Sant Isidre. Totes les conferències seran publicades en format imprès i digital i formaran part del tom LVIII de la col·lecció “Biblioteca de Estudios Madrileños”.
Catedràtic de Física Aplicada de la Universitat Complutense de Madrid, González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Té cinc doctorats i ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis d’enginyeria i és membre de diverses acadèmies científiques.
