Dr. José Ramón Calvo
José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va inaugurar el passat 8 de març la sèrie de Conferències Presencials que l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, de la qual és vicepresident, va celebrar a l’Hotel Lancelot Playa d’Arrecife. La xerrada va portar per títol “Salud y digitalización” i va mirar d’analitzar els canvis experimentats a l’assistència sanitària a partir de la crisi del coronavirus. La presentació va anar a càrrec de l’acadèmic d’honor de la RAED i president de l’acadèmia canària Francisco González de Posada.
“Una partícula minúscula, d’un diàmetre 900 vegades inferior a un cabell humà, incapaç de reproduir-se per si mateixa, va revelar les llacunes del sistema sanitari espanyol i d’altres models i va tensar al límit el sistema hospitalari, per no parlar del model de residències. Això va revelar que no hi ha un model connectat de la sanitat espanyola, sinó 18 que no estan interconnectats, amb els problemes que això va comportar en una situació així”, va iniciar l’acadèmic la seva intervenció, assenyalant la necessitat d’implementar un model digitalitzat, on les dades es puguin compartir, analitzar i fer servir per optimitzar el sistema.
En aquest sentit, Calvo va assenyalar que va ser un sistema canadenc basat en la intel·ligència artificial el que primer va alertar el desembre del 2019 després de creuar dades sobre les primeres informacions aparegudes a la Xina i el risc de transmissió del tipus de malaltia que s’hi apuntava, tenint en compte la informació sobre mobilitat a la zona. Aquest sistema fins i tot va determinar l’extensió de la infecció a l’estranger, iniciant-se per diverses regions de l’Extrem Orient i arribant a Europa a través d’Itàlia, com va succeir efectivament.
Calvo va abordar també la importància de la ciberseguretat al sector mèdic, assenyalant que aquestes dades, catalogades d’especial protecció, són precisament les que més es roben al món. El recent atac als sistemes informàtics de l’Hospital Clínic de Barcelona i el segrest de dades dona bona fe d’aquesta nova fragilitat del sistema sanitari espanyol, en què cal treballar de manera rigorosa i sistemàtica. Perquè, més enllà del segrest de dades mèdiques, es va produir la inhabilitació dels serveis bàsics del centre, que va haver de suspendre les consultes programades. No és un cas aïllat, va assenyalar el ponent, sinó que es dona constantment a tots nivells.
A la part positiva, Calvo va apuntar les enormes possibilitats que ofereix la digitalització i la gestió de dades en aspectes com la telemedicina, la millora de diagnòstics, la prevenció, evolució i els riscos que poden tenir els pacients gràcies a la intel·ligència artificial i els assistents digitals. En aquest sentit, els rellotges intel·ligents cada cop cobren més funcions que redunden en la recol·lecció de dades per al seguiment del pacient. Així mateix, la realitat virtual i el seguiment remot de pacients són avenços que ja són aquí mitjançant la decidida aposta per la digitalització, que té en la creació de l’anomenat bessó digital el proper gran repte.
