Joaquín Callabed
President del Club de Pediatria Social i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica les seves reflexions i imatges preses per ell mateix sobre el que ha significat al llarg de la història i segueix significant per a l’ésser humà el seu retrobament amb la natura i les tradicions primigènies de qualsevol cultura.
Un retorn a el camp
L’enyorança per la vida al camp ve d’antic. Ptolemeu II Filadelf era el poderós rei d’Alexandria a la primera meitat de segle III a. C. Es lamentava que no podia gaudir dels plaers senzills dels seus súbdits, als quals veia recolzats tranquil·lament a la riba del Nil. Havia nascut el sentiment bucòlic. Per la mateixa època va sorgir el gènere de la poesia bucòlica. Un poeta grec Oriünd de l’illa de Sicília anomenat Teòcrit, va compondre uns poemes anomenats “Idil·lis”. Vivint a la superpoblada polis d’Alexandria, enyorava i idealitzava la vida senzilla dels pastors al camp. Dos segles després, Virgili va escriure deu poesies bucòliques: les “Èglogues”, model de bucolisme per a la cultura occidental.
Un tòpic literari, el “beatus ille”, confereix vestidura artístic a aquest impuls. Va ser conreat a les lletres llatines per Horaci, Virgili i Sèneca i a la poesia moderna per Garcilaso de la Vega i Fray Luis de León.
la del que huye el mundanal ruido
y sigue la escondida
senda, por donde han ido
los pocos sabios que en el mundo han sido!
(Fray Luis de León, oda “Vida retirada”)
Al segle XIX, el filòsof i escriptor nord-americà Henry David Thoreau es va retirar a viure dos anys a una cabana de bosc a Concord. Va relatar la seva experiència en el seu llibre “Walden o la vida als boscos”. És l’origen del moviment Simple Living. Postulava que les necessitats bàsiques de l’home són fàcils de satisfer, a l’igual que els epicuris romans sostenien que era possible “vivere parvo”, viure amb poc. Per a Thoreau, la natura ofereix un mitjà idoni per assolir la felicitat, lluny dels inconvenients materials i morals de la ciutat.
Altres corrents i escoles de pensament han desenvolupat postures afins al bucolisme com el krausisme, amb el seu panteisme naturalista; la Institució Lliure d’Ensenyament, que promovia les excursions al camp com a metodologia docent; els moviments Beat i Hippy; l’ecologisme i la seva implementació política (els partits verds). També trobem una actitud bucòlica en els esports practicats en la naturalesa, com el senderisme, el turisme rural, l’existència autoconscient o mindfulness, el gust per una vida lenta i senzilla (Slow Living i Downshifting), l’èxit dels horts escolars i urbans i, en definitiva, a l’enyorança generalitzada per la vida al camp.
El Downshifting implica disminuir les hores de treball, tot a costa de reduir els ingressos en la mateixa proporció. Suposa també consumir menys i dedicar més temps a l’oci i gaudir dels plaers senzills de la vida, especialment en contacte amb la natura.
El bucolisme, que va sorgir com a gènere literari, ha acabat per conformar una actitud vital. La recerca de camp i el tedi de ciutat són tendències naturals de l’home. Però es manifesten especialment en èpoques de carestia econòmica, desenvolupisme urbà i epidèmies.
