Maria Àngels Calvo, acadèmica de número i presidenta de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar dins del marc del IV Acte Internacional-Congrés Europeu d’Investigacions Interdisciplinàries de la RAED, que es va celebrar el passat mes de juliol, el treball “Impacto de la contaminación microbiológica ambiental en la salud respiratoria: casos prácticos”. Un estudi en el qual també han participat els investigadors Eulàlia Nogué i Leonardo Arosemena, que aporta els resultats obtinguts després de diversos mostrejos en domicilis particulars de pacients afectats de processos respiratoris i detalla les mesures adoptades per a controlar l’ambient, la seva avaluació i seguiment.
“Un dels majors problemes de l’ambient i principalment en interiors d’habitatges, oficines i edificis públics és la càrrega de partícules biològiques com fongs, bacteris, espores, toxines i fins i tot virus que poden arribar a formar part del mateix -consideren els autors de l’estudi-. Els bioaerosols o partícules biològiques en suspensió fan servir l’aire com a mitjà de transport i dispersió, arribant d’aquesta manera a les persones que respiren una mitjana de 14 metres cúbics d’aire per dia i també als animals. Recentment s’ha incrementat l’interès per l’avaluació de la qualitat microbiològica de l’aire a l’interior de les edificacions, entre altres raons perquè els microorganismes, a més de contribuir al deteriorament d’infraestructures i materials, són agents etiològics productors de toxines i substàncies volàtils que en ocasions causen malalties respiratòries, sistèmiques i al·lèrgies”.
El treball destaca com l’any 2009 l’Organització Mundial de la Salut va presentar una publicació recolzada per nombrosos estudis epidemiològics demostrant que hi ha prou evidència de la relació entre els factors relacionats amb els danys en edificacions ocasionats per diversos factors ambientals en espais tancats, principalment la humitat ambiental, i una àmplia gamma d’efectes sobre la salut respiratòria que inclou afeccions com asma, infeccions, símptomes en el tracte respiratori superior i malalties respiratòries descrites com a rares o poc freqüents. “En ambients laborals, el problema pot incrementar-se a causa dels factors de l’entorn com ara nivells elevats de pols, ús excessiu d’ordinadors, altes temperatures, poca o cap ventilació d’aire exterior, mala il·luminació, falta o inadequat manteniment dels sistemes d’aire condicionat i insuficients normes de neteja que poden afectar la capacitat immunològica dels treballadors”, assenyala el treball.
L’estudi conclou amb una sèrie de consells que comencen amb una neteja exhaustiva dels entorns amb partícules biològiques amb una barreja d’alcohol i aigua, papers d’un sol ús, protecció de guants i mascaretes d’un sol ús i, en els casos indicats, fumigació. Després de l’operació cal també determinar si es podrien repetir les condicions de contaminació, si és possible prevenir-les i si, en última instància, l’espai contaminat pot fer-se servir amb garanties com a zona habitable o de treball.
Doctora en Farmàcia i Veterinària, Calvo és catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha publicat més de 300 treballs científics i forma part de nombroses institucions acadèmiques i sanitàries a Catalunya i el conjunt d’Espanya.