Dr. Santiago Ramón y Cajal
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va impartir el passat 19 d’octubre a l’Il·lustre Col·legi Oficial de Metges d’Osca la conferència “Una mirada a Santiago Ramón y Cajal, científico y humanista de raíces altoaragonesas”. L’acte va tenir lloc al Saló Ramon i Cajal de la seu d’aquesta institució.
Profund coneixedor de l’obra i la vida del llegendari premi Nobel espanyol, l’acadèmic va partir de la història familiar de Santiago Ramón y Cajal, que va considerar essencial per a la seva carrera científica. “Sense les seves gairebé desconegudes facetes humanístiques com a escriptor, filòsof, fotògraf i dibuixant i sense les figures dels seus pares, Justo Ramón i Silveria Fañanás, Ramón y Cajal hauria estat una persona normal, com n’hi ha tantes al món”, va assegurar Callabed, que va incidir en aquest exemple familiar i en aquest caràcter humanista del científic per explicar el seu interès per la ciència i una capacitat analítica marcada per la tenacitat d’un caràcter forjat a la seva infància a l’alt Aragó.
Dr. Joaquín Callabed
Callabed va recrear un nen que es va criar entre Petilla de Aragón, Larrés, Luna i Valpalmas i un adolescent que es va formar com a dibuixant a Ayerbe, Jaca i d’una manera més intensa a Osca amb el professor León Abadía. La seva tècnica va quedar plasmada anys després als dibuixos de les seves observacions microscòpiques i anatòmiques. L’acadèmic recupera també el descobriment de la literatura i les primeres lectures, que també van marcar en bona part el seu esdevenir. I es va aturar al batxillerat a Jaca i Osca, en una època d’estudiant intermitent, abans d’arribar impulsat pel seu pare a Saragossa per estudiar Medicina.
A partir d’aquí, el jove Ramón y Cajal va iniciar la seva etapa com a docent, primer a València i després a Barcelona, on començaria una carrera apassionant com a investigador que culminaria a l’Institut Nacional d’Higiene i al Laboratori de Recerques Biològiques de la Universitat de Madrid. Els seus estudis el portarien a la concessió del Nobel el 1906 amb l’italià Camillo Golgi.
El conferenciant va incidir en la influència que van tenir a les investigacions de Ramón y Cajal tant el context social i històric de l’època en què li va tocar viure, com els avenços en els diferents camps de la medicina que ell mateix va ajudar a desenvolupar. Va ser, a més, el primer gran científic espanyol reconegut internacionalment que es va obrir als principals fòrums internacionals i que va contribuir a treure Espanya d’un aïllament endèmic. Callabed va lamentar les llacunes que encara existeixen sobre una figura decisiva a la medicina. De Ramón y Cajal, ha assenyalat Callabed a les seves últimes conferències sobre el Nobel, no s’han publicat encara ni les seves obres completes, ni el seu epistolari sistemàtic. Tampoc no hi ha edicions crítiques dels seus textos més importants ni anàlisis monogràfics sobre els temes centrals de la seva producció.
