Santiago Ramón y Cajal
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), és el comissari de l’exposició “Ramón y Cajal, ciencia y arte”, que es pot visitar a l’Escola de Postgrau de la Universitat Camilo José Cela, a Madrid, entre l’1 de juny i el 31 de juliol. Al llarg de juny en horari de matí i tarda i al juliol només de matí. A la mostra s’exhibeix una sèrie de facsímils de dibuixos neuronals, reproduccions de retrats, llibres científics, fotografies, així com material filatèlic i numismàtic sobre la figura del Premi Nobel de Medicina i Fisiologia que permeten aprehendre l’abast de la seva trajectòria científica i vital.
“Santiago Ramón y Cajal és, pel volum, significat i transcendència de la seva obra, el més rellevant neurocientífic universal de tota la història. La seva gran contribució científica va ser, sens dubte, la teoria neuronal, que ha constituït la pedra angular sobre la qual s’han construït, al llarg del segle XX, totes les disciplines neurocientífiques, encara que durant dècades s’ha exalçat i mitificat la figura de Cajal, la veritat és que el coneixement i la difusió de la seva obra no han anat més enllà dels àmbits purament científics”, assenyala el mateix López Muñoz sobre l’exposició.
Dr. Francisco López Muñoz
L’acadèmic destaca que la ciència ho va ser tot per a Ramón y Cajal i el seu ideari va ser intentar revertir l’erm que era la ciència espanyola entre finals del segle XIX i principis del XX. En aquest sentit, recorda com el 1926, amb motiu de la inauguració del seu monument al parc del Retiro de Madrid, Ramón y Cajal va pronunciar la seva cèlebre frase: ‘Per tenir avariada la roda de la ciència, la pomposa carrossa de la civilització hispana ha caminat fent tombs pel camí de la història’. A més de declarar obertament el seu objectiu com a científic: ‘La història dels meus mèrits és senzilla: és la voluntat indomable resolta a triomfar sigui com sigui'”.
López Muñoz també destaca les facetes menys conegudes del Nobel, incloent-hi les artístiques. “Ramón y Cajal posseïa unes excel·lents qualitats per a les arts plàstiques, que van donar el seu fruit als impressionants dibuixos histològics que van il·lustrar la seva obra científica, alguns d’ells presents en aquesta exposició. De fet, un dels capítols dels seus ‘Recuerdos de mi vida’, dedicat a la seva infància i adolescència, porta per títol ‘Quiero ser pintor’. Ambdues facetes del premi Nobel, ciència i art, es barregen en aquesta exposició que acull la universitat”.
López Muñoz ja havia estudiat i escrit sobre Ramón y Cajal al llarg de la seva gran producció científica. L’any passat, de fet, recuperava la seva trajectòria com a metge militar i la influència que aquesta etapa va tenir en la seva carrera científica a l’article “La experiencia militar de Santiago Ramón y Cajal: oficial de sanidad militar”, publicat al número 41 del“Boletín Informativo de Sanidad Militar”, el darrer que ha vist la llum, corresponent a l’any 2021.
