Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va ingressar com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc durant una solemne cerimònia que es va celebrar el passat dia 25 de febrer a la Universitat de Deusto. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Ramón y Cajal y las teorías de la senectud. La sessió va tancar el Seminari Científic Internacional “Ciencia, Sociedad y Alimentación: impacto en los procesos de envejecimiento, que es va celebrar els dies 24 i 25 de febrer a la mateixa universitat amb més d’un centenar d’especialistes. Aquest esdeveniment, en què van participar diverses entitats científiques nacionals i internacionals, va commemorar el 50è aniversari de la Reial Corporació. A la sessió van ser presents Javier Aranceta, president del Comitè Científic de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària i de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic de número de la RAED, i Carmen Pérez Rodrigo, vicesecretària d’aquesta mateixa Reial Acadèmia i acadèmica electa de la RAED.
López Muñoz va analitzar al seu discurs les hipòtesis científiques sobre el procés de l’envelliment que es van postular en el període d’entre segles XIX i XX i la valoració que hi va fer el premi Nobel Santiago Ramón y Cajal, que va abordar d’una forma àmplia i crítica les causes i els mecanismes de la degradació senil, sobretot en la seva última obra literari-filosòfica, “El mundo visto a los 80 años”, editada el mateix any de la seva mort, el 1934. Aquestes teories van ser classificades pel científic en dos tipus: plantejaments pessimistes, aliens completament a qualsevol abordatge terapèutic i exempts d’accions preventives, i hipòtesis optimistes, que permetrien oferir a la gent gran certs remeis pal·liatius. Entre les teories que Ramón y Cajal enquadrava dins del grup conceptual pessimista cal esmentar la teoria de l’arteriosclerosi crònica d’Henri Cazalis, els postulats evolucionistes de Charles Minot i August Weismann, la hipòtesi patogènica d’Albert Dastre i les teories sobre la immortalitat dels cultius d’elements histològics embrionaris proposats, entre d’altres, per Ross Granville Harrison i Alexis Carrel. Al segon grup, anomenat per ell com a concepcions optimistes, es trobarien la teoria etiopatològica de l’autointoxicació d’Ilià Métxnikov i les incipients doctrines endocrinològiques de Charles-Édouard Brown-Séquard, Eugen Steinach i Serge Vóronov.
L’acadèmic va explicar com els densos coneixements histològics i els importants descobriments científics de Ramón y Cajal li van permetre abordar alguns aspectes interessants sobre l’envelliment cel·lular en una època en què aquesta disciplina encara estava lluny d’assolir la majoria d’edat. López Muñoz es va centrar a analitzar els plantejaments del Nobel sobre les alteracions histològiques pròpies de la senectut (atròfies, degeneracions, necrobiosi…), que van ser postulades com a efecte de la decadència i no com a causa, així com la importància que el científic va adscriure al sistema nerviós en el desenvolupament de la senilitat. “En aquest àmbit de la fisiologia de l’envelliment, recolzat en el seu nodrit corpus histològic, Ramón y Cajal torna a mostrar-se com una personalitat científica genial i única, almenys al param de la ciència espanyola del moment”, va concloure el ponent.
La Reial Acadèmia de Medicina del País Basc es va fundar l’any 1971 com a Reial Acadèmia del Districte de Bilbao, seguint la tradició del paral·lelisme amb els districtes universitaris, i va ser fruit de l’esforç col·lectiu d’alguns notables metges bilbaïns, juntament amb el dels primers catedràtics de l’acabada de fundar Facultat de Medicina de Bilbao. L’any 1983, la Universitat de Bilbao es va transformar a la Universitat del País Basc, per la qual cosa la denominació de l’Acadèmia va canviar a Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, incloent-hi professionals de tot Euskadi.
Francisco López (esquerra), en el seu nomenament com a Acadèmic de l’European Academy of Sciences and Arts
Entre les finalitats de la Reial Acadèmia hi ha el de col·laborar amb les autoritats i els organismes del País Basc, formulant les propostes sobre qüestions d’interès científic i evacuant les consultes que li puguin ser dirigides; establir relacions amb entitats semblants, amb universitats tant espanyoles com de l’estranger i altres centres de caràcter científic i docent per promoure coneixements de caràcter científic i social; emetre informes pericials de caràcter cientificomèdic de referència al servei de les diferents institucions del poder judicial; evacuar informes sobre problemes medico deontològics sol·licitats per corporacions oficials o per entitats privades; promoure estudis de recerca i programes de docència per fomentar el coneixement de les ciències de la salut, afavorint-ne la difusió social a través de mitjans de comunicació i informació; participar en l’avaluació de projectes de recerca i docència al servei d’altres organismes d’institucions públiques i privades; avaluar projectes de cooperació sanitària amb altres països; proposar candidats a premis de la ciència en general i de les ciències de la salut en particular; col·laborar en l’elaboració de diccionaris de termes mèdics i de l’àmbit de la salut, i difondre l’ús d’un llenguatge correcte en aquesta matèria; assessorar i informar fundacions, entitats públiques i associacions de pacients relacionades amb l’àmbit de la salut.
