Antonio Durán-Sindreu, director del Màster en Fiscalitat de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda a l’article “Grans fortunes”, que va publicar el diari “La Vanguardia” el 2 de gener passat, el nou impost sobre les grans fortunes dissenyat pel Govern, que segons el seu parer no grava realment les fortunes, sinó el patrimoni de contribuents amb rendes elevades, atès el seu redactat i les seves excepcions. “Més que gravar les grans fortunes, el nou impost grava els patrimonis de persones amb rendes altes, patrimonis que, sent alts, no són grans fortunes, llevat que ens creguem de debò que una gran fortuna és qui té un patrimoni net de 3.000. 000 d’euros. Tanqueu si no els ulls i penseu en aquells noms i cognoms que quan parlem de grans fortunes ens passen pel cap. Ens sortiran pocs, però d’import molt més elevat. Aquestes són per a mi les grans fortunes”, assenyala.
Per a Durán-Sindreu, resulta especialment cridanera l’excepció de les empreses familiars, inclosos els grans grups empresarials, en aquest impost. “No tinc res en contra de les empreses familiars. Però si del que es tracta és de gravar les grans fortunes, no acabo de comprendre com es pot complir l’objectiu mantenint l’exempció per a totes les empreses familiars sense excepció. I fixeu-vos que no em refereixo a totes, sinó a algunes d’elles. I per què? Doncs perquè entre aquestes algunes es troben una gran part de les grans fortunes. Aquestes, no ens enganyem, estan invertides en patrimonis mobiliaris, és a dir, en els procedents de la titularitat d’accions i participacions. Aquestes accions de grans empreses familiars, igual que la de les més petites, estan exemptes en l’impost de patrimoni i tenen una bonificació important en l’impost sobre successions i donacions, però, a més, i a les condicions que la llei preveu, es poden fins i tot transmetre les accions de l’empresa familiar sense cap peatge a l’IRPF per la part corresponent als beneficis no distribuïts”, argumenta.
Dr. Antonio Duran Sindreu
L’acadèmic conclou que a l’hora de parlar de justícia tributària cal tenir sempre en compte si una reforma és justa o no en termes redistributius, tenint en compte que la progressivitat real o efectiva es dilueix a mesura que la capacitat econòmica és més gran. “La veritat és que el nou impost és poc més que una vendetta fiscal entre partits amb presumptes aspectes d’inconstitucionalitat per invasió de competències”, afirma.
Durán-Sindreu forma part del Consell Assessor de Política Econòmica de Catalunya, presidit pel catedràtic d’Economia Pública de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas. Així mateix, també va ser designat membre del grup d’experts tributaris de la patronal Foment del Treball per analitzar i elevar propostes pròpies al comitè d’experts creat pel Ministeri d’Hisenda, que té com a objectiu analitzar el sistema fiscal per millorar-ne l’eficiència, garantir els recursos públics i adaptar-lo als reptes del segle XXI i elaborar el Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària. L’últim fi d’aquest grup és buscar fórmules per aconseguir una harmonització impositiva dels impostos de patrimoni, successions i donacions i una reforma de societats a tot l’Estat. Tot i que la regulació d’aquests tributs és estatal, la seva aplicació és competència de les comunitats autònomes.
