Dr. Josep Ignasi Saranyana
Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Què vol dir que Déu ens estima?”, publicat al número 5 de la “Revista d’Humanitats”, corresponent a l’any 2021, que edita la Universitat Internacional de Catalunya. L’article és la transcripció i adaptació d’una conferència pronunciada per l’autor quan es va publicar l’exhortació apostòlica “Christus vivit”, del Papa Francesc, el 2 d’abril del 2019, adreçada principalment als joves per ajudar-los en el seu discerniment vocacional.
Sant Tomàs d’Aquino
L’article aborda la relació entre l’amor, l’amistat i la caritat, prenent com a referència a figures aparentment tan dispars com sant Tomàs d’Aquino i Friedrich Nietzsche. Saranyana explica com la filosofia de Nietzsche pot influir a la societat actual i com es pot interpretar la relació entre llibertat i igualtat. També esmenta la crítica de Max Scheler a l’ètica kantiana, ressaltant la importància dels valors davant de la mera obediència, així com la rellevància de les virtuts en la teologia moral i la necessitat de comprendre l’amor a Déu com a virtut teologal.
Després d’introduir aquest context, en autor explora el significat de l’afirmació que Déu ens estima, utilitzant exemples de poesia i referències bíbliques, i analitza les diferències entre els termes grecs “agape” i “eros” en relació amb l’amor, especialment a la concepció de la caritat com a virtut teologal a la teologia cristiana. Així mateix, aborda la dificultat de traduir conceptes teològics entre diferents idiomes i èpoques, així com la importància de la Revelació per comprendre com estimar Déu.
“Des de la revolució del 68 ens trobem amb dos problemes fonamentals en presentar els fonaments de la teologia moral i de l’ètica d’inspiració cristiana, ambdós derivats de la filosofia que s’ha encaixat des de la Il·lustració. Si no enfoquem bé aquests dos problemes, podem pertorbar la nostra comprensió de la Revelació: d’una banda, la confusió entre l’amor-passió i l’amor-virtut. A més, i referint-nos a Déu, cal rememorar que el nostre amor a Déu no és amor-passió, sinó caritat, és a dir, una virtut teologal. dels valors depèn d’un corrent filosòfic que està contaminat: els valors, tal com s’entenen ara, no arrelen en l’ésser de les coses. La solució del problema teològic ens ve, doncs, de la pròpia Revelació”, conclou el teòleg.
