Francisco González Redondo
Francisco González Redondo, professor d’Història de la Ciència a la Facultat d’Educació de la Universitat Complutense de Madrid i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va protagonitzar el passat 2 de juny una de les sessions de l’Aula Telemàtica de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, que dirigeix l’acadèmic numerari i director de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED José Ramón Calvo, al seu torn vicepresident de l’acadèmia canària. La conferència va portar per títol “¿Puede pensar una máquina? Los orígenes de la inteligencia artificial” i va reprendre una sèrie de conferències que l’expert va pronunciar al llarg de l’any passat sota el títol “Los orígenes de la inteligencia artificial”. En ambdós casos, el ponent va destacar el paper en el desenvolupament d’aquesta tecnologia disruptiva de la figura de l’enginyer i inventor espanyol de finals del segle XIX i principis del XX Leonardo Torres Quevedo, considerat al seu dia com “el més prodigiós inventor del seu temps”, a qui González Redondo ja ha dedicat diversos estudis.
L’historiador va partir de la històrica pregunta plantejada per Alan Turing el 1950 sobre si les màquines poden imitar el pensament humà, establint el context fonamental per a la discussió sobre la intel·ligència artificial i el consens sobre què pot considerar-se com una màquina capaç d’emular el raonament humà, com ja havien suggerit nombrosos científics com el mateix Torres Quevedo sobre els mecanismes automàtics. Sobre les aportacions concretes del científic espanyol, González Redondo va assenyalar que com va ser pioner a definir les característiques dels autòmats. Torres Quevedo, de fet, és reconegut per haver presentat el 1913 el primer autòmat escaquista, que demostrava que una màquina podia decidir la seva següent jugada d’escacs en funció de les circumstàncies del joc. Al llarg de la seva carrera va desenvolupar conceptes teòrics i pràctics sobre l’automatització i la intel·ligència artificial, incloent-hi el disseny d’un computador electromecànic el 1910, l’aritmòmetre electromecànic en el 1920 o el Telekino, considerat el primer comandament a distància.
Malgrat el seu impacte, referit al Congrés Internacional de Cibernètica del 1951, on es va presentar l’autòmat escaquista per despertar l’entusiasme dels participants, la visió del científic espanyol sobre l’automatització i la intel·ligència artificial continua sent encara rellevant en l’actualitat. El col·laborador de la RAED també va revisar l’avenç de les computadores a la primera meitat del segle XX, destacant la influència d’altres figures com ara els científics Norbert Wiener i Claude Shannon en el desenvolupament de la cibernètica i la computació. “Per automatitzar el treball de la intel·ligència no és necessari construir una màquina intel·ligent, n’hi ha prou que sigui intel·ligent el seu constructor. Així ho va deixar ben clar Torres Quevedo fa més de cent anys i així ho continuen fent els creadors d’intel·ligències artificials com els enginyers de la firma OpenAI, creadora de la revolucionària eina d’intel·ligència artificial generativa ChatGPT“, va concloure el ponent.
En paral·lel a aquestes conferències, González Redondo ha organitzat i comissariat l’exposició itinerant “¿Puede pensar una máquina?”, que compta amb plafons divulgatius que combinen textos i imatges de finals del segle XIX i de la primera meitat del segle XX i una sèrie de vitrines que inclouen desenes de feines pioners originals, publicats entre el 1895 i el 1920. També inclou una sèrie de vídeos, als quals s’accedeix amb codis QR, amb locucions dels continguts en anglès, francès, alemany, espanyol i llengua de signes. La mostra va sorgir, com va explicar el seu propi impulsor, arran de la irrupció de ChatGPT l’any 2023 i de les diferents eines similars que han anat apareixent des d’aleshores de la mà d’empreses tecnològiques de tot el món.
