José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, Premi Nobel de la Pau com a representant del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), alerta de la imparable tendència de l’escalfament global a l’article “¿Hemos superado realmente el umbral de 1,5 °C de calentamiento marcado por el Acuerdo de París?”, publicat el passat 24 de juliol al portal especialitzat The Conversation i recollit al llarg dels dies posteriors per diversos mitjans espanyols i hispanoamericans. L’expert es qüestiona si la humanitat, malgrat les seves bones declaracions d’intencions i diversos acords i protocols internacionals impulsats des de la històrica cimera de París fa ja una dècada serà capaç de combatre amb eficàcia i, sobretot, a temps, el canvi climàtic, després que el negacionisme continuï imposant-se malgrat l’evidència científica.
“L’informe sobre l’estat del clima del 2024 de l’Organització Meteorològica Mundial va confirmar que la temperatura mitjana anual global el 2024 va ser 1,55 °C superior a la mitjana del període 1850-1900, que es pren com referència per mesurar l’escalfament del planeta. La temperatura mitjana global va superar els 1,5 °C breument durant un mes o més el 2016, el 2017, el 2019, el 2020 i el 2023. Tot i això, l’any passat va ser el més càlid dels 175 dels que es tenen registre. Però significa tot això que ja hem sobrepassat els 1,5 °C que estableix com a llindar l’Acord de París?”, introdueix Baldasano el tema assenyalant que si la diferència entre la reducció d’emissions necessària per assolir aquest objectiu i les reduccions reals segueixen el ritme actual és extremadament improbable que es pugui assolir l’objectiu l’any 2030, com fixa el compromís de París. Segons van determinar els experts al seu dia, les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle haurien d’haver baixat un 7,6% cada any entre 2020 i 2030, cosa que de moment no ha estat així. En el sentit contrari, el pitjor escenari climàtic previst llavors ens portaria al planeta a augmentar gairebé 5 °C la temperatura mitjana a finals de segle XXI.
Dr. José María Baldasano
L’acadèmic detalla que les temperatures globals no augmenten de forma gradual i que s’ha de considerar la diferència entre la variabilitat natural del clima per fenòmens com El Niño o per l’activitat volcànica, i la variabilitat que defineix la seva tendència en el temps, ja que el sistema climàtic oscil·la en diferents escales de temps amb freqüències temporals a curt i llarg termini. Tot i això, avaluar l’augment de la temperatura mitjana global fent servir l’escalfament mitjà de les últimes dècades pot endarrerir el reconeixement formal de quan la Terra supera el límit d’1,5 °C, la qual cosa generaria inacció just quan l’acció climàtica és més urgent. “Cal definir i acordar una mètrica única i consensuada que descrigui clarament la superació del llindar d’1,5 °C i anticipar els esdeveniments que el precediran. Els impactes associats seran greus. Tal augment podria semblar una realitat llunyana, però podríem estar assolint-lo abans del que imaginem d’acord amb les observacions ja disponibles”, conclou.
Baldasano va ser l’autor de l’“Informe sobre canvi climàtic” que va debatre la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya i va elaborar també l’“Informe dels Premis Rei Jaume I de Medi Ambient sobre l’Actual Canvi Climàtic”, que va signar juntament amb José Luis Rubio i que va presentar davant del ple de l’Alt Consell Consultiu en R+D+i de la Presidència de la Generalitat Valenciana. L’acadèmic va presentar així mateix l’estudi “Les zones de baixes emissions per millorar la qualitat de l’aire de les ciutats” a la trobada virtual “Barcelona, zona de baixes emissions”, celebrada pel diari “La Vanguardia”. Baldasano va estudiar a fons els efectes de la reducció d’emissions que es va produir a causa de les restriccions de mobilitat a conseqüència de la pandèmia en articles com “Covid-19 lockdown effects on air quality by NO2 in the cities of Barcelona and Madrid (Spain)”, on apel·lava a la implementació de noves polítiques de mobilitat urbana després de certificar una reducció d’emissions que es va situar entre el 50% i el 62% en aquestes dues ciutats durant el mes de març del 2020.
