Oriol Amat
Degà de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra, vice-president de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Entrevista publicada al diari “El Mundo” el 23 de novembre de 2020
Dr. Oriol Amat
Oriol Amat, degà de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), considera que l’únic camí d’entesa per als governs català i espanyol és el diàleg, deixant de banda els temes en què sigui impossible l’acord. Membre de la llista d’Artur Mas al Parlament de Catalunya el 2015, assegura que d’aquella experiència que va desembocar en el Procés cal aprendre que la via unilateral no condueix enlloc, de la mateixa manera que el Govern de l’Estat ha d’entendre i atendre les reivindicacions catalanes.
“Una cosa és el 2015 i una altra el 2020. Un sempre va decidint sobre la base de la informació que té i sobre la base de la informació que tinc avui, crec que l’únic camí és el diàleg, reconèixer l’altre i dialogar. Els temes que són irresolubles és millor deixar-los de banda, potser en X anys no ho siguin, i centrar-se ara en temes en què hi pugui haver acord. Recuperar confiança. Evidentment, al llarg dels últims anys hi ha ponts que s’han perdut”, reflexiona en una de les seves respostes.
Més enllà de les tensions territorials, l’acadèmic posa com a exemple la gran confrontació que hi ha al voltant d’una llei d’Educació que hauria de ser una de les prioritats de la societat espanyola. “Al nostre país patim de lideratges incapaços de consensuar. La setmana passada vam tenir un nou exemple: la llei d’Educació. Si hi ha 100 grans temes que podrien millorar la vida de la població, segurament en 95 la major part de forces polítiques es posarien d’acord, però estem en una situació de tot o res. És una llei que d’aquí a uns anys la canviaran. Quan es fan coses sense consens, arriba la llei del pèndol. En lloc de romandre en una posició central, et vas cap als extrems”, assenyala.
Amb el cor a la mà, Amat explica que malgrat no haver militat abans en cap partit ni arribar a fer-ho llavors ni posteriorment, va acceptar la invitació de l’aleshores president de la Generalitat pel suport familiar que hi va rebre. “Jo sempre he estat al món universitari, i el 2015 de sobte em crida Artur Mas i em demana que sigui a la llista. Li vaig dir que no, i no perquè no compartís un diagnòstic i uns objectius, sinó perquè el meu món és la universitat. Però passades unes hores em va trucar el meu pare, la família… I quan vaig dir que sí, vaig dir també que hi seria 18 mesos perquè mai no he militat en cap partit”, se sincera.
